L'enfant terrrible
És una publicació de cultura vibrant i divertida.
A tot arreu on he viscut —sigui a Catalunya, Espanya o elRegne Unit— sempre m’ha la ràdio.
De fet, en sóc oient fidel des de ben petit.
En els primers anys, la ràdio era una finestra màgica al món: una manera d’escoltar contes en directe quan els enregistraments eren un luxe o gairebé inexistents. Era una experiència viva, immediata i plena d’encant.
La ràdio en directe es considerava una autèntica meravella tecnològica, i mantenia l’audiència atenta, fascinada. Alguns afortunats es desplaçaven als estudis per veure actuar les seves estrelles preferides en programes de varietats o concursos en viu, amb orquestres en directe i molt d’humor.
La ràdio també era un entreteniment familiar i assequible, especialment valorat durant els difícils anys de la postguerra. Molts concursos oferien premis que feien somiar les llars senceres.
Quan vaig tornar a Catalunya, em va emocionar trobar-me amb emissores en com Catalunya Ràdio, RAC1, o la pionera Ràdio 4. A principis dels vuitanta, van sorgir algunes emissores privades en català, però van haver de tancar.
Va ser l’època d’or de les emissores municipals. Molts de nosaltres hi treballàvem com a voluntaris apassionats. Vam aprendre a escriure guions, produir i gravar programes, i fer intervencions en directe. Era com una escola de ràdio viva i creativa.
Amb el temps, aquestes emissores es van anar professionalitzant. Un bon exemple va ser COM Ràdio, que va guanyar el cor de molts catalans progressistes. Tenia la seu en una ala de l’Hospital de la Maternitat, a tocar del Camp Nou. Amb una graella dinàmica i propera, va connectar amb l’audiència com poques.
Malauradament, per raons polítiques i econòmiques, COM Ràdio va acabar tancant. Però el seu record, la seva veu i la seva empremta encara ressonen a la memòria de molts.
La ràdio, com sempre, continua. Evoluciona, es transforma, però no mor mai.
Com Ràdio va tancar l’any 2012 principalment per motius econòmics i polítics. Era una emissora pública impulsada per la Diputació de Barcelona, però amb el temps es vconsiderar insostenible per la despesa que generava i la baixa audiència. A més, amb el canvi de governs i prioritats, es va optar per integrar-la dins la xarxa de La Xarxa de Comunicació Local, reduint costos i centralitzant continguts. Això va comportar el cessament de les emissions pròpies de COM Ràdio.
A continuació us oferim una sèrie de “Mindundis”
perquè ho passeu bé.
Sylvester Jones
WhatsApp: +34635110414
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!