L'enfant terrrible
És una publicació de cultura vibrant i divertida.
- En una època sense Spotify… ni tan sols discos de vinil, la música era un tresor que calia buscar amb enginy i molta passió. Per sort, una antiga emissora anomenada Ràdio Hirondelle havia aconseguit ressuscitar part de les emissions perdudes durant la guerra —una bomba havia destruït les instal·lacions, però l’esperança, com sempre, es resistia a morir.
Un empresari molt llest i visionari, conegut com Pascal, va convertir el seu petit cafè en una emissora improvisada. Emissions a les tardes i nits, i els diumenges… ballaruca asseguradaamb soldats americans i totes les francesetes amb ganes d’oblidar la guerra a pas de foxtrot.
En aquest context tan vibrant, Danny Martínez—ai las!— havia de fer veritables equilibris per mantenir el seu repertori viu. Quan no estava tocant al Casino Mustafà, el podies veure escrivint cartes a compositors i cantants francesos, suplicant-los melodies noves, fresques i alegres, que ajudessin els parisencs a somriure de nou.
Gràcies a l’entusiasme de les cartes de Dannyi, gráns noms com
Edit Piaf,
Charles Trainer,
Yves Montand i
Maurice C, especialment els dies en què Humphrey Bogart s’hi deixa caure, cosa que aprofita el propietari del casino per augmentar el preu de les ampolles de xampany.
Sylvester Jones
WhatsApp: +34635110414
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fins i tot en moments difícils les nostres accions poden tenir fruits valuosos.Una bonica història per tenir en consideració.
La convicció i l’ acció van resoldre una situació.En un moment difícil va canviar tot. Sempre trobem una lliçó de vida en aquests articles.
Aquests dies tinc a casa uns amics de Toulouse. Hem llegit la breu història del Danny Martínez i ens hem engrescat a recordar -i cantar!- La Mer del gran Trenet.
Gràcies!
Uns amics de Toulouse han passat vuit dies a casa. Els he llegit la història del Danny Martínez i hem recordat velles chansons