L'enfant terrrible
És una publicació de cultura vibrant i divertida.
Estimats nens, nenes, ministres, reines, monstres del llac i públic en general.
Sóc el vostre amic en Sylvester Jones.
Un cop més, només pretenc alegrar-vos el dia amb una de les meves històries boges i absurdes.
Anirem una mica enrere en el temps per explicar-vos qué era i què és Le Casino du Gran Mustarà, on ens trobem ara mateix després d’una sessió clandestina d’una famosa pel.lícula. Ni més ni menys que “Casablanca”, que es va estrenar al cinema Hollywood Theater, que es troba a Los Angeles. No es va estrenar a París, sinó a Hollywood el 26 de novembre de 1942. Aquesta pel·lícula dirigida per Michael Curtis és considerada un clàssic del cinema i ha guanyat diversos premis i un gran reconeixement al llarg dels anys.
El mateix dia de l’estrena, el propietàri del Gran Casino ja en tenia còpies i organitzava representacions diàries.
Ara mateix us presentarem un parell de gats molt espavilats que des de la terrassa del casino fan un reportatge molt professional sobre els assistents a la sessió d’avui.
Són les dues de la matinada i la lluna, de color blau elèctric brilla alegrement.
En Mickey i el Mako, dos gats amb grans bigotis que estan estirats en una tumbona de coloraines es disposen a fer la seva feina.
Porten turbants de color groc, no perquè ningú els obligui, si no perquè pràcticament tots els clients del casino en porten un.
L’amo del casino és un multimilionari àrab que fa negocis de tota mena per aquí i per allà, pacta amb tots els països i no es fica en política, mentre els seus comptes a Suïssa són cada vegada més sucosos.
Darrerament ha comprat els drets de “Casablanca” i fa un parell d’anys que en fa projeccions clandestines pels francesos.
En Humphrey Bogart hi assisteix molt sovint i aquell dia les entrades costen una pasta gansa.
Les ampolles de Champagne – Möet & Chandon corren a dojo.
Els nazis no n’estan gaire contents de tota aquesta difusió i sovint envien als nois de la Gestapo.
En Mickey li diu al Mako:
“Has vist d’aquell noi rosset dels bigotis? Tots estan tallats del mateix patró. És de la Gestapo i ha vingut a espiar. Com tots ells, és un inútil i acabarà malament”.
I en Mako li contesta: “Mira, mira. Des d’aquí puc veure com Madame Poison, una dona fatal està ficant unes boletes dins l’ampolla de champagne. És una bruixa malèfica que treballa per en Mustafà.”.
Al cap de 5 minuts el verí ja s’ha carregat els espies de la Gestapo. Els nois de la funeraria, com pràcticament totes les nits recullen els cadàvers. Abans de ficar-los al taüt els regiren les butxaques.
Una víctima més de la qual el führer se’n assabentarà mitjançant una carteta del nostre amic Mustafà.
No volem acabar aquesta part sense llegir-vos una de les cartes que li envia en Mustafà a Hitler.
“Mira Hitler. Saps que ets una mica burro?
Saps que tot això acabarà molt malament per a tu?
Evidentment que no estic gens d’acord amb tot el que estàs fent
Ja sé que no t’agraden les meves sessions clandestines de Casablanca i per aquest motiu envies els teus espies, nois i noies de la Gestapo amb molt poca experiència.
Ja veus que me’ls carrego totes les setmanes amb una petita dosi del millor Champagne que tenim.
Fes el favor de fer coses més útils per a la humanitat, com per exemple aturar aquesta maleïda guerra que tu solet has provocat.
Sylvester Jones
WhatsApp: +34635110414
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una visita de la mà d’en Mickey i en Mako és un privilegi, ple de color i diversió nomès apta pels qui no han oblidat el seu nen interior
Madame Poison és, al meu entendre, una bruixa Benèfica!
Alguna descendent seva podria traslladar-se a EEUU i fer un favor a la humanitat?
M’agradaria asseure’m al costat dels dos gats i amb un turbant groc jo també, per no desentonar, fer petar la xerrada fins que sortís el sol.