L'enfant terrrible
És una publicació de cultura vibrant i divertida.
Dannyn Martínez, el pianista que enamora més que el xampany
Danny Martinez va néixer a l’Havana el 19 de febrer del 1912. El seu origen és clarament afrocubà, i el ritme li corria per les venes abans que sabés caminar. De ben petit, ja feia ballar els dits damunt del piano, i als divuit anys, un dirigent del partit comunista cubà —fascinat pel seu talent— el va enviar a estudiar al Trinity College of Music de Londres.
Va ser un alumne brillant, tot i que, com molts genis, va començar des de baix: rentant plats en hotels i cabarets d’arreu. Fins que, com passa a les bones històries, algú el va sentir tocar i va descobrir el geni que s’amagava darrere el davantal.
Més endavant va emigrar a Casablanca, on va fer amistat amb Humphrey Bogart. Ara bé, per misteris de Hollywood, no el van escollir com a pianista per la pel·lícula. Una llàstima. Tot i això, Bogart li va escriure una excel·lent carta de recomanació, gràcies a la qual Danny va entrar a treballar al famós Casino Mustafà.
El propietari, zMohamed Kinanena, no només li pagava molt bé, sinó que li demanava ajuda per redactar cartes burletes a Adolf Hitler. Danny amb bon humor i millor anglès, hi posava ironia fina i algun “pim pam” musical entremig.
Avui en dia, en Danny viu en un petit hotel ple d’artistes, com el mag ZumZum, que fa desaparèixer rellotges, estrès i, si cal, sogres.
Però en Danny no és un simple pianista.
És EL pianista. El que, només de veure’l assegut davant les tecles, et transporta a un món de música suau, llums tènues i una veu interior que et xiuxiueja: “Play it again, Dani.”
Amb la seva mirada de crooner discret i un somriure còmplice que sembla saber tots els secrets de l’amor, té un èxit apoteòsic amb les noies. Segurament perquè —segons es diu— té més cançons d’amor al cap que estrelles al cel de Marràqueix.
El seu escenari? Un local exclusiu on els xeics àrabs fan petar les ampolles de xampany com qui obre una llauna de tònica. Hi corre el caviar, les rialles suaus i algun misteri inesperat. I allà al fons, de Danny sempre fidel al seu piano, fent girar caps, obrir cors i, si hi ha sort, allargar la nit.
Perquè en Danny no només toca cançons…
Les desperta, les doma…
i, si cal, les fa ballar el ventre.
Sylvester Jones
WhatsApp: +34635110414
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El talent sempre troba un camí per expressar-se.
Un conte amb música sobre una música de conte.El talent sempre troba un camí.