Vida de Mestra

Des del diumenge que vull parar i escriure, no tan sols pel plaer de poder escriure quatre ratlles dels meus infinits pensaments, sinó per poder posar en ordre totes les idees i tot el que ha anat passant aquests dies. Però no hi ha manera, aquesta setmana a l’escola anem una mica de vòlit tornant hores per poder plegar el 28 de juliol i no el 31, i això fa que quan arribo a casa no tingui ni ganes d’escriure, ni de llegir, ni de tan sols estudiar.

Però avui, que encara no són les 23h i els ulls sembla que puguin aguantar una estona més oberts, intentaré fer un recull de tot allò que m’ha passat o ha passat aquests darrers dies.

Primerament haig de parlar de política, tan de tot el moviment social que hi ha a la Plaça Catalunya com de les eleccions del passat diumenge. Divendres a la nit, com molts divendres, aterrisso a la vida poítica, de la societat, … i aquest divendres em vaig tenir notícies de tot el que passava tant al centre de Barcelona com en el de Madrid, així que per veure-ho amb els meus propis ulls i a la vegada per dona’ls hi recolzament davant la decisió dels diferents tribunals, me’n vaig anar cap allà. La única cosa que puc dir és que se’m va posar la pell de gallina quan vaig veure tanta i tanta gent celebrant una assemblea, tanta gent indignada per tot el que ha passat i el que està passant; però a la vegada buscant solucions i fent-se responsables de la seva pròpia societat. I haig de dir que em va sobtar veure gent tant jove com gent gran. Cap a la una de la nit vaig tornar a casa decidida a continuar interessant-me per tot el que deien i diuen els acampats de la Plaça Catalunya. I el diumenge a la tarda vaig poder passejar per allà, entremig de les diferents comissions, escoltant idees, llegint manifestos i molts missatges que estan penjats per tota la plaça. I em va agradar veure com n’estaven d’organitzats, com escombraven o com utilitzaven cendrers per no tirar les cigarretes al terra. I em va agradar escoltar idees que semblen utòpiques però que si els escoltes pots arribar a creure que són viables…

Referent a les eleccions haig de dir que els resultats no m’han acabat d’agradar, tot i que m’esperava alguna cosa… Primer de tot el fet que hagi pogut pujar el PP i PxC em fa ràbia, m’indigesta i a la vegada em fa por, perquè podem acabar barrejant coses que no tenen perquè ser mesclades. D’altra banda no em sobta la pujada del PP a la resta de l’Estat, és natural, si no en voten a un voten a l’altre, ara, s’haurien de plantejar si són de dretes o d’esquerres, perquè cal dir que les polítiques són com la nit i el dia. Però el que més em sap greu, però a la vegada em sap greu però ho esperava, són els resultats tant nefastos de ERC. Sí que en algun moment vaig pensar que els castigarien, però tant, no. El que han fet després de les eleccions considero que potser ho haurien d’haver fet abans; ara ens toca restar a l’espera de com es formarà de nou la cúpula d’ERC i qui ocuparà la direcció.

De la resta de coses que han passat és que vaig poder anar al cinema, primer hauria de parlar de la última pel·lícula de Woody Allen “Midnight in Paris”, és una pel·lícula fantàstica, on el director fa un gran homenatge a tots els intel·lectuals que varen passar per París als anys 20, des de Cole Porter, fins a Ernest Hemingway i fins i tot Picasso i Dalí. És una petita obra mestra que fa surtis amb un somriure als llavis i que tornis a casa despreocupada i tranquil·la.

L’altra pel·lícula que he pogut anar a veure és “Happy thank you more please”, molt difernt a l’altra, però positiva i alegre. D’aquesta el que em va sorprendre més és que està feta a EEUU i no en té gens la pinta, podria pssar perfectament per ser una pel·lícula feta a Europa.

I finalment de l’escola, on avui hem pogut estrenar la taula de llum que l’AMPA ens ha fet arribar, i on avui he recordat què eren els lactants, com descobreixen el món i com necessiten als adults. I potser depenen de com vagin les coses aquest llarg i a la vegada curt trimestre, podré fer un petit post de tot el projecte que estem iniciant amb aquest magnífic  i esperat regal.