Ahir, a la tarda, tenia previst quedar-me a casa tranquil·la, per organitzar-me les coses de la feina, per anar dormir d’hora i agafar forces pel dia d’avui. Però aquesta idea, va canviar ràpidament per una altra. L’Elena em va enviar un sms per anar el cinema, i és clar no podia dir pas que no!!! ( n’hi ha més)
Primer, però varem fer un cafetó a una terrasseta de la vila de Gràcia. Terrasseta, perquè tot i la gran por que tenien els locals, a causa de la última llei del tabac, aquests són ben plens, tant a dins com a fora. No hi vam tenir cap inconvenient, perquè per sort el dia d’ahir, el temps va acompanyar per fer el cafetó i tenir una bona conversa a fora el carrer.
I després cap al Verdi.
La veritat és que aquesta pel·lícula em feia il·lusió veure-la pel simple fet que és italiana, i no tenia més expectatives que aquesta. El cinema Verdi, com altres cinemes que projecten pel·lícules en versió original tenen un petit fulletó que explica la sinòpsi i altres carecterístiques dels films. Doncs bé, vaig agafar el que ens tocava, i au, primer decencís, la pel·lícula va d’un gai que els hi vol donar la notícia als pares, però es veu que té un petit contratemps, argument típic i molt, molt utilitzat.
Amb aquest informació vaig entrar a la sala, es va fer fosc, anuncis i… comença.
Tot i que em sembla increïble, em comença agradar, és irònica, fa somriure, fins i tot en algun moment riure, 100% italiana i quan s’acaba surts amb un somriure i amb diferents preguntes…
Va ser una bona manera de passar una tarda de diumenge, i la última de vacances. Us la recomano…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!