Aquest any realment tant de música com de
llibres ha estat un xic estrany…(n’hi ha més)
Pel que fa a la música podríem dir que he
estat poc atenta a les novetats del panorama musical, això si he seguit de ben
a prop les novetats que han presentat els Gossos i els Pets i no cal dir que així que vaig poder em vaig
comprar els dos discs. Potser, però em quedaria amb els dels Pets que m’han
acompanyat en molts moments. Però
he descobert dos grups nous, un, naturalment, i no podia ser cap altre han
estat els Amics de les Arts amb el
seu Jean Luc o l’Home que treballa fent de gos… Els vaig conèixer en un
concert i de seguida m’hi vaig enganxar… i l’altre és un grup que fa poc que
deu haver sortit i els he conegut arrel
del cd de la Marató de TV3: els Wantun. Només n’he escoltat dues cançons
i estan força bé, poc a poc poden anar creixent…. I pel que fa la música que
ens arriba a de fora em quedaria amb el grup The Baseballs, un grup alemany que
es dedica a fer versions música actual però a l’estil dels anys 50. També he
descobert un tipus de música que potser n’havia sentit a parlar, però ben poc
els fados. El fet d’anar a Portugal, de fer el turista i voler escoltar a
Lisboa mentre sopàvem bon fado va fer que descobrís una música que et fa posar
la pell de gallina!!! I si a sobre arribes a les classes de dansa i te’n fan
ballar un és increïble: http://www.youtube.com/watch?v=Ui2zIM8FWS4
Referent els llibres, m’ha passat una mica el
mateix que amb la música… A mi m’agrada llegir novel·la, si pot ser històrica
millor, o d’aventures o de misteri… Però aquest any no n’he trobat cap que
m’enganxés de veritat. He intentat llegir dues vegades “La mà de Fàtima” d’Ildefonso
Falcones, però em quedo sempre al mateix punt, sang i fetge i destrosses a un
infant de 10 anys, llavors tanco el llibre i en començo un altre… L’últim que
m’he llegit i l’he acabat és “Rera els murs” de Núria Esponellà. Força
interessant però m’ha deixat amb ganes de més aventures…. En definitiva no en
puc parlar gaire, però aquest any, a la meva vida, i fent referència als
llibres, de cop i volta tres bons amics han editat tres llibres, dos de
temàtica semblant i un de temàtica política.
El primer en ser editat va ser “ Vida i obra de Lluís G. Jordà”
escrit per en Cristian Canton. Van ser un grapat de coincidències que van
portar-lo a escriure. El llibre és el resultat de viatges, de coneixences, tant
a Barcelona com a Mèxic, en definitiva és el resultat d’una investigació que el va portar mès enllà del que ell es
pensava.
“Jaume Nunó, un santjoaní a Amèrica” de
Cristian Canton i Raquel Tovar. Va ser elaborat paral·lelment amb l’altre
llibre, però aquest cop s’hi va afegir la seva companya de viatge la Raquel i,
tot i que encara no l’he tingut a les mans, sé del cert que deu haver quedat
ben rodó. Han viatjat, han trobat moltes sorpreses inesperades, han conegut als
pocs familiars que queden d’ell, sobretot a Búfalo i amb tot la informació
obtinguda, han pogut escriure aquest llibre.
Tant en Jaume Nunó com en Lluís Jordà són dos
músics catalans que per diferents raons van haver d’exiliar-se a Mèxic i allà
va ser on van tenir èxit. En el cas de Jaume Nunó va escriure l’himne de Mèxic i
en Lluís G Jordà va ser promotor de la sarsuela catalana i quan va tornar a
Barcelona va fundar la casa Beethoven de la ciutat comtal.
“ La temptació independentista” de Jordi Manent,
Àlvar Thomàs i Marc Arza, és el tercer llibre i el que parla de política, per
tant el més polèmic. És un llibre que te’l pots prendre de dues maneres, un “ara
no toca” i enfadar-te per algunes idees que s’hi exposen, o llegir-ho pensant
tot el camí que ens queda per aconseguir la independència del nostre petit país.
Si voleu els autors han obert un bloc per tal de crear un diàleg entre les
diferents maneres de pensar www.latemptacioindependentista.cat
En fi, espero que aquest 2011 estigui més
atenta a les novetats tant musicals com literàries i desitjo que ells continuïn
oferint-nos bona lectura per fer-nos redescobrir la història o per fer-nos
pensar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!