Ahir, a la tarda, tenia previst quedar-me a casa tranquil·la, per organitzar-me les coses de la feina, per anar dormir d’hora i agafar forces pel dia d’avui. Però aquesta idea, va canviar ràpidament per una altra. L’Elena em va enviar un sms per anar el cinema, i és clar no podia dir pas que no!!!
Són les 20:35 del vespre i amb uns quants de la colla ens decidim entrar al cinema a veure la última pel·licula de la factoria de Walt Disney, Wall-e.Tot i que és una pel·lícula destinada als infants, pel seu simple argument i per els pocs diàlegs que hi ha, un cop l’he vista crec que
El 18 de Juliol vaig poder anar a la festa major de Llavaneres per assistir en un concert dels Pets. Pot ser feia 2 anys que no anava a cap concerts d’ells, i m’alegra dir-ho, però no han canviat gens. Aquest any estan de celebració. Ja fa 10 anys que van treure l’àlbum del “Bon
Fa poc que he arribat del cinema, temps per escriure l’altre post i escriure aquest, perquè no puc deixar de parlar de la pel·lícula que acabo d’anar a veure, ONCE. Hi he anat gràcies a la Marta i el Pep que sempre em porten al Verdi. No n’esperava res, perquè de fet no n’havia sentit
Ahir a la nit vaig poder anar a veure la última pel·lícula del gran director Wody Allen, Cassandra’s Dream. No em va agradar gens. No és una pel·lícula del seu estil, no té el seu toc d’ironia especial, ni aquell punt que et fa somriure. Em fa ràbia ser tant taxativa i no intentar buscar
El dimecres 26 de Setembre vaig tenir la possibilitat d’anar a l’Auditori amb la meva mare a escoltar Mozart, Haydn i Gluck. Les obres de Mozart més o menys les coneixia sobretot l’alegro con brio de la simfonia núm.25 en sol menor, ja que forma part de la banda sonara d’aquella horrorosa pel·lícula anomenada Amadeus. De
Dijous passat, al Sant Andreu teatre hi feien dansa contemporània, i com que la meva germana és aficionada va treure entrades i vam anar-hi. La veritat és que no hi anava gaire convençuda. D’alguna manera relacionava la música contemporània amb la dansa contemporània, i com que la primera no m’acaba de fer el pes, pensava
Aquest dijous passat vaig tenir la possibilitat d’anar al concert de Gossos que van fer a la Sala Bikini. La veritat és que feia anys que els hi havia perdut la pista, però un bon dia vaig entrar al bloc de Totxanes, totxos i maons, i ves per on parlava que havien tret un disc