Des del diumenge que vull parar i escriure, no tan sols pel plaer de poder escriure quatre ratlles dels meus infinits pensaments, sinó per poder posar en ordre totes les idees i tot el que ha anat passant aquests dies. Però no hi ha manera, aquesta setmana a l’escola anem una mica de vòlit tornant
La mononucleosi és una malaltia que es caracteritza per mal de coll, febre i fatiga.Per què parlar-ne o escriure’n quatre ratlles? Doncs perquè ha aparagut en la meva vida, i quan et diuen que la tens, de cop i volta et trobes sola i realment amb poca informació. No saps si dir-ho, si no dir-ho,
Avui és l’últim dia, després de dues setmanes de vacances!! He aprofitat per poder fer tot allò que durant el dia a dia de l’any no tinc temps per fer…Les vacances de Nadal, són en part unes vacances especials per la família, ja que a part de tot el que signifiquen aquestes dies, també és
Aquest any realment tant de música com de llibres ha estat un xic estrany…(n’hi ha més) Pel que fa a la música podríem dir que he estat poc atenta a les novetats del panorama musical, això si he seguit de ben a prop les novetats que han presentat els Gossos i els Pets i no
Ja fa més d’un any que no escric que tinc completament oblidat el bloc, però avui, just 4 dies despés de començar un any nou , he decidit que tornaré intentar escriure allò que em preocupa, allò que em passa pel cap o allò que la vida em porta.( N’hi ha més) Potser hauria de
Realment fa molts mesos que no tinc temps suficient per poder escriure en el bloc. Hi hagut molts canvis a la meva vida, alguns que han estat molt positius i altres no tant, però que s’havien de fer. La veritat és que espero i desitjo que a partir d’ara pugui tenir més temps per pensar i
Aquest matí al costat de molts mestres he sortit al carrer per dir NO a les bases de la LEC. Ja fa dies que se’n parla de la vaga i tothom ha pogut dir la seva, però no totes les opinions són respectables, ja que aquelles que actuen en contra dels drets de les persones
Aquesta nit, és nit de Nadal, i com cada any ho cel·lebro amb la mare i els meus germans. Però aquest any és diferent. El dia de Sant Esteve agafaré un avió que em durà fins a New York. Increïble, encara no m’ho crec i em sembla que fins que no arribi el dia no
Us heu parat mai a pensar què lluny que estan alguns llenguatges del que realment usem el dia a dia? Un cas és el llenguatge jurídic. Ja fa dies que a casa anem estressats darrera d’un petit problema que sembla que avui hagi començat a resoldre’s tot firmant un paper davant del nostre advocat.(n’hi ha més) Per
Tal i com diu el títol d?aquest apunt vull fer una denúncia i a la vegada una crida per la defensa dels animals domèstics, i més concretament dels gossos. Un dels fets que vull explicar va passar aquest cap de setmana a Santa Fe del Montseny. Hi vam anar amb uns amics per fer una
Tal i com diu el títol, avui ha estat un dia dedicat a les pigues i les diferents taques a la pell que fa 28 anys que m’acompanyen. La veritat és que de ben petita que sóc pigada, sobretot a l’esquena on en tinc tantes que si les uneixes en surt un dibuix i tot.
Després de prop d’un mes sense internet gràcies a la companyia Orange, torno a poder escriure en el meu estimat bloc. Realment aquest mes han passat moltes coses a la meva vida tant personal, laboral o política. Durant aquests dies hi van haver les festes de la Mercè a Barcelona i després de molts anys
Ara fa 15 dies que vas obrir per primera vegada els teus ullets tant petits, però fins avui no els he pogut veure. Ets el primer fill dels 10 néts dels teus besavis, vaja els meus avis i només per això ets els centre de totes les mirades. Ets petit, bonic, tranquil i dormilega. Tothom
Aquest matí m’he llevat tard. Eren vora les 12 que acabava d’esmorzar i veient que la mandra no marxava, he decidit anar a passejar amb la Nura al Parc Güell. Així que he agafat l’arnès i la corretja, unes quantes bosses de plàstic per si de cas i el llibre que en aquests moments m’estic
Avui el meu apunt s’havia de titular " Re-obro el bloc", però el deixaré per demà, ja que quan em disposava a escriure’l a casa hem rebut una mala notícia. S’ha mort un veí de l’escala, però no era un veí qualsevol era el pare d’una de les meves amigues d’infantesa. La notícia ens l’esperàvem