We, the independence generation
Arribats a un determinat punt, l’única qüestió que veritablement compta, l’única cosa que pot realment marcar la diferència és l’actitud.
No parlo pas de posturetes, òbviament. Actitud no significa, en aquest cas, gestos estudiats, assajats, repetits i buits, sinó convenciment. Actitud com a reflex de la voluntat, per tant. L’actitud ferma i natural que transmetia, per exemple, el jove representant del Partit Nacional Escocès (SNP), en David Linden, l’altre dia, a l’Assemblea de Solidaritat, quan pronunciava aquell esplèndid sintagma: “nosaltres, la generació de la independència”.
Sí, a Escòcia van cara a barraca. I aquest seu convenciment, aquesta possibilitat oberta al si de l’Europa que compartim, desperta evidents expectatives. Ho deia en Linden mateix, amb bon humor: “fa uns anys, ens pensàvem que els catalans ens avançàveu, ara sembla que nosaltres hi arribarem abans. Els flamencs també s’animen. M’agrada aquesta competició!”.
Davant de l’evidència i de l’actitud que la representa, hi ha hagut un significatiu intent de retop: fent ús d’aquella closca que els aïlla, hermètica, de cap influència democràtica, el representant de l’estat espanyol, el molt carpetovetònic ministre mesetari d’Exteriors, García-Margallo, ha dit allò que diuen sempre, que cap equiparació no és possible, que en res no els afecta que es mogui el món i que, atenció, “la secessió no és prevista a la constitució”.
Au, Cacau.
I tot l’univers ho sap, que la Terra gira segons marca la constitució espanyola. La Terra o el sol al voltant d’ella, si ho diu la Constitució.
Si no fos pel dolor que causen i la mala bava que arrosseguen, personatges com el Garcia-Margallo se’ns podrien fer entranyables, inflats per antigues glòries que enlloc no troben reconeixement, brandant una autoritat que no ostenten, com un antic aristòcrata caduc i sol i sense rendes que exigís reverències pel carrer, com un Napoleó de mà al pit, espasa pintada i barret de paper.
Allò que val, però, ja ho dèiem al començament, no és pas aquesta ranera de Garcia-Margallo sinó l’actitud. La nostra actitud. I, si espanya no té prevista la democràcia, nosaltres sí que l’exercirem. Amb naturalitat. Davant del món. Perquè no depèn d’ells sinó de nosaltres. De nosaltres, sí, la generació de la independència.
(publicat a Crònica.cat, el 29-02-2012)