Dona, tampoc no m’estranyaria tant, que Wert tingués raó. Segons el Racòmetre de 23 d’octubre, el 85 % dels principatins està a favor de la coorficialitat de l’espanyol, o sigui, de garantir l’espanyolització malgrat la independència. Potser és perquè CiU i ERC no ofereixen pas la independència nacional de Catalunya, sinó una independència a la Wert…
Publicat el 25 d'octubre de 2012
Víctor Alexandre
Va ser el dia en què l’inefable Wert, ministre espanyol d’educació (!) va brandar, també, una enquesta a mida dels seus interessos: el 72% dels catalans, diu, estan a favor, atenció, del fet que a l’escola es fomenti, tatxan, “l’orgull de ser català i espanyol”.
Va ser aquell vespre en què Jordi Alba marcava, al darrer minut del descompte, el gol-sorpresa contra el Celtic: no el vàrem veure en directe perquè, a aquella hora, parlàvem d’independència.
A la porta del Casal Pere Quart, de Sabadell, amb la gent de SI comentàvem precisament la gosadia de competir en oferta de vespre amb el Barça. Què hi farem: tot just si queda un mes abans no arribi la votació i cal aprofitar cada dia de cada dia, cada minut, cada tot.
I va anar bé: per assistència i per companyia i per reflexions compartides va anar bé. Són les petites sorpreses que et refan la confiança. Els temps especials que vivim estan trenats, també, de petits moments com aquest.
El dia 23, a Sabadell, ens hi acompanyava en Víctor Alexandre. Tot un goig, compartir taula amb ell: lúcid, concís, raonat, amable i ferm.
El vaig conèixer fa pràcticament quinze anys (ostres!), quan va fer aquell llibre que va ser tota una fita, el ‘Jo no sóc espanyol’, i des d’aleshores que hem anat coincidint, que l’he anat llegint, que el trobo sempre a faltar en tanta tertúlia iterativa com hi ha a ràdio i televisió (pública o privada: iterativa: sempre hi ha els mateixos noms dient les mateixes coses arreu: #xequinavorriment).
Mentre ell parlava, vaig prendre algunes notes. Aquestes:
“El dret a la independència de Catalunya és el dret a la llibertat.”
“El retorn seria terrible. Per això és tan important que aquest camí que hem emprès no tingui retorn.”
“Vivim el moment més meravellós dels darrers tres-cents anys. Som uns privilegiats perquè estem a punt de viure-ho. A punt. No podem afluixar.”
“A un partit se l’ha de jutjar pel que fa, i pel que fa hem de portar la papereta a l’urna.”
“Jo vaig votar Solidaritat i ho tornaré a fer.”
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de noms propis, país | s'ha etiquetat en independència, SI per ncadenes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent