Per cert, que he cercat i he trobat que si Laverton es refereix a un suburbi de Melbourne…no te universitat (si més no que jo hagi vist). 😉
Publicat el 1 de desembre de 2011
Una nova espècie de peix
Passa diàriament sense que ens n’acabem d’adonar. L’encarregat d’un institut d’art modern ha de fer el comunicat de rutina i no sap qui dimonis és el personatge importantíssim que oferirà demà a les càmeres. Per exemple. Li cal omplir un parell de fulls i ho enganxa de la Viquipèdia. Fet. Després, el redactor que haurà d’escriure sobre l’exposició del comsedigui importantíssim, es limitarà a copiar literalment el que n’explica el comunicat. Amb alguna flor pròpia o amb el copia i enganxa mig desestructurat, però repetint, sense citar-la, la informació viquipedista.
Avall que fa baixada, per tant: el món és una bola i tot rodola.
De tan comuna, de tan estesa i natural, la pràctica no sembla que hagi de ser notícia. Només que, de tant en tant, algun excés n’evidencia les vergonyes. I s’explica en to de facècia. Fa riure, sí. O plorar.
Aquesta tardor ens ha fornit un exemple d’allò més bèstia sobre la pràctica del copiaienganxisme. Comença quan un centre comercial idea una més o menys enginyosa (això va a gustos) campanya de promoció i envia el seu comunicat. Continua quan l’escrit arriba a la redacció d’un diari dels que presumeixen d’antiguitat esmerilada i, com que la cosa va d’una nova espècie de peix que han trobat a la Marina Alta, el paperet acaba a la secció de medi ambient. Fins aquí, el relat més o menys rutinari de les coses. La vella pràctica de contrastar informació, comprovar les dades o, ves quina mandra, llegir abans d’escriure passa a la categoria de mania obsoleta. I algú troba d’allò més natural copiar el comunicat sense preguntes. Com s’ha fet tantes vegades.
Per tant, sabrem, perquè així s’ha publicat:
1) que un “equip científic internacional liderat per la prestigiosa universitat de Laverton” ha descobert un peix nou i que li diuen “piscis festivus”;
2) que la característica principal del nou peixet és el seu hàbitat: el centre comercial, un àmbit que cobreix “la principal necessitat del piscis festivus: divertir-se”, cosa que contempla la possibilitat d’“emprovar-se roba de tota mena, passejar en grup, menjar hamburgueses i fins i tot anar al cinema”;
3) que hi ha un “cap de l’equip científic” que es diu Jack Palawer i que ha fet declaracions d’impacte sobre el peixet: “no se’n perd ni una”;
4) que la bestiola “ha desenvolupat una glàndula única al món animal que permet que s’adapti a qualsevol promoció”: pot “aguantar la respiració” tanta estona com vulgui o “submergir-se en una piscina plena de bitllets”;
5) i que, a més del centre comercial, ara resulta que també es troba al Facebook, el peixet: “les habilitats de la nova espècie sembla que no tinguin límits”.
I, efectivament, no en tenen: la notícia, copiada i enganxada del diari de València, ha arribat a un portal equatorià que es fa ressò de la bajanada amb britànica flegma: igual com informa d’un nou mol·lusc a l’Antàrtida o de dotze noves espècies de granota trobades a l’Índia, passa compte del “festivus” valencià.
En fi. El relat poca-solta no tindrà, probablement, gaire més recorregut. Però el fons, la pràctica nefasta que l’ha propiciat, aquest copiaienganxisme que tan fàcilment ens converteix en notícia la propaganda partidista, la versió oficial, la informació de terregada, continuarà fent-nos passar bou per bèstia grossa.
Bou o peixet.
(publicat al bloc d’Escacc, el 30-11-2011)
Comparteix això:
-
-
Com el joc del que es diu a cau de orella i passa de boca en boca i al final no té res a veure en el missatge original.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de la gasetilla | s'ha etiquetat en periodisme per ncadenes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent