Publicat el 16 de novembre de 2012
Un minut i vint segons
Diuen que hi ha imatges que valen per mil paraules. En aquest cas, és un vídeo, que val per mil explicacions.De vegades, quan em pregunten per què penso que és imprescindible que Solidaritat tingui més força al Parlament, abans de respondre, senzillament, que cal que fem la independència d’una vegada, que no ens podem permetre el luxe de perdre més temps, que ara és l’hora i el moment i tot ens convoca, abans de tot això, recordo aquest vídeo. L’explicació precisa de l’alfons López Tena. I, sobretot, l’estrident, la impresentable, l’escandalosa fugida dels diputats.
Per no escoltar-lo, per no sentir-se interpel·lats, per menyspreu, pel que sigui, se’n van. S’anuncia que el diputat de la Solidaritat presentarà la proposició de llei per a la dació en pagament de l’habitatge hipotecat (i, atenció, no pas una declaració retòrica, no pas un ara ho enviarem a Madrid perquè no sigui dit, tot i saber que allà criarà pols en un calaix, sinó una via de solució concreta per a un problema concret) i ells, com impulsats per una molla, com la mainada en una escola, s’alcen i se’n van en estampida.
Fa vergonya de veure, aquest minut i vint segons de fugida. I és tot un retrat. Tota una explicació.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de país | s'ha etiquetat en SI per ncadenes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent