el bloc de la Núria

Publicat el 5 de desembre de 2011

TV3 a la picota?

Encara no els ha pres possessió un nou govern que ja marca per on vol que vagin les coses. Poc que importa ni mica ni gaire ni gens que les imatges siguin sangoses i carpetovetòniques, que la transmissió sigui cara, que l’audiència sigui microscòpica: el PP té un projecte al cap, un projecte de fer (el seu) país peti qui peti i a fe que s’hi aplica amb diligència. I a ells què, els costos i les punyetes? Com que ho anomenen “fiesta nacional”, s’afanyen a “protegir, fomentar i difondre” la carnisseria. Els falta temps per fer-ho i proclamar-ho. Com deia aquell, “el que va davant, va davant”.
Pensava en aquesta obstinació que mostren els nostres veïns quan llegia, l’altre dia, una cascada d’articles de casa (diguem-ne així) sospitosament coincidents en l’argumentari. I en el moment. I en tot. Perquè, en parlar de les retallades que el govern autonòmic de CiU ha anunciat per a TV3, hi ha qui ben sembla que s’hagi estarrufat. De satisfacció, vull dir. I va recitant que si els excessos que si cols i que quin escàndol aquesta televisió. Fot-li, que s’ha obert el pim-pam-pum, que tot és més fàcil si primer es pot ridiculitzar, qüestionar, menystenir i el que convingui. És clar que determinades cròniques responen tan sols a l’interès sobreactuat de qui les encarrega (i que, oh, casualitat, potser somia a prendre el lloc que ara ocupen els mitjans públics, o a esgarrapar-ne un bon pessic), però això no ens fa immunes al seu verí.

TV3 és, com ho són totes les televisions, un espai de creació de referents. Ha vertebrat un col·lectiu humà que ha sentit en J.R. o en Songoku parlant en català, que ha vist que es poden fer programes de qualitat (i que la qualitat és divertida: vet aquí el famós tomb per la vida o els afers exteriors o etcètera), que ha constatat que hi ha vida televisiva més enllà de les mamachicho o el reality de torn. I aquesta vertebració l’ha fet, gairebé sempre, malgrat ella mateixa. L’ha fet fins i tot permetent-se el luxe d’ignorar una audiència que, precisament pel dret de ser-ho, ha alçat repetidors i s’ha manifestat i ha signat massivament i encara planta cara.

Vull dir que aquest article no és una defensa de TV3. Però també. Vull dir que, en comptes d’accentuar-li les mancances, en comptes de refermar-li el prisma de sucursal i anar-la empetitint, ara caldria parlar de com fer-ne una televisió desacomplexada i amb el seu territori lingüístic complet al cap i al cor i a tot arreu, caldria potenciar-li el paper de motor i estímul de la indústria audiovisual, caldria fer mans i mànigues perquè tornés a arribar als territoris on ens l’han desconnectada. Etcètera. Hi ha tant per fer i és tan urgent, que encara sobta més constatar com hi ha qui s’aplica, per contra, a disminuir-la. Perquè una cosa és cercar una gestió racional i una altra de ben diferent abordar el futur de la televisió pública com qui mira d’ajustar el pressupost de l’edifici secundari de no sé quina conselleria. Sense dir, a tot això, que els diners que ara no hi ha un altre se’ls emporta. El dels toros, precisament.

(publicat a Mèdia.cat, el 5-12-2011)

  1. Qui ho havia de dir,els actuals gestors de l’autonomia catalana,que temps enrera recordaven que ells varèn ser els principals impulsors dels mitjans públics catalans(Tv3,Catradio),sempre descacant-los com a “eines”importants per la normalització lingüïstica del país,(em sembla encertat però amb matissos)ara en època de ratallades de despeses,enlloc de fer gestionar diferent els recursos,obren les tisores;quin canvi no?.A que respon:por del pasus sortit el 20n,que la seva delegada autonomica els fa ballar al so de la música que vol,o a interessos privats de don conde,ara que vol potenciar la seva tv amb el “mediatic Cuní”,i el patufet en versió catalana.Tot plegat típic d’uns gestors,es mostren porucs davant d’aquells que consideren amos,i servicials davant d’aquells que els han posat la catifa,,,,,
    Respon
  2. En èpoques de retallades sanitaries, d’ensenyament i socials en general, trobo que es excesiu que la TV pública de la Generalitat de Catalunya tingui 6 canals 6 (sí, com als “toros”). I perquè sis (6)? Doncs, de ben segur, perque “xupi” pantalla ara sí i desprès el més segur que també el representant del Vaticà per esplaiar-se com si estigues a ca seva, o esperar al o la periodista per tergiversar els fets que més els hi sigui convenients. Això també es pot ampliar a la radio pública d’aquesta CA. Pot ser caldria mirar més la qualitat (que de programes amb qualitat n’hi han) que no pas en la quantitat. De les altres televisions, doncs la veritat, no les veig gaire…

    Atentament

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de país | s'ha etiquetat en per ncadenes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent