Salvador Iborra
Repasso els apunts per fer una anotació. Volia parlar de la impressió inicial, dir que m’agrada el “plantejament polièdric” i també “coral”, aquest anar explicant i qüestionant a partir de textos reals en comptes de confegir un manual. Volia dir que és cert que ajudar a comprendre és ajudar a obtenir “un major gaudi estètic, emotiu i intel·lectual”, que potser és això la poesia, aquesta combinació d’estímul estètic i del cor i del cervell i tot alhora. Volia etcètera i només tinc un nus a la gola i trobo petit escriure així en abstracte, avui, el dia de la notícia concretíssima, espantosa, la més trista: han mort un poeta a Barcelona. L’han mort de mort inútil i ganivet. Un jove valencià que feia versos. Érem amics del fèisbuc. El seu mur continua obert.
“Aquesta nit és enorme, sembla mentida
i crec que he d’escriure, quedar-me despert
deixar sobre el paper alguna cosa inamovible
que algú haja de llegir, una il·lusió, un rumb”
(Salvador Iborra)
Una mort injusta, inútil, en la foscor de la nit. Quan mor un poeta una part de tots nosaltres també mor i la tristor envaeix la nostra ment.
Sí, el seu mur continua obert …..