el bloc de la Núria

Publicat el 16 de desembre de 2011

Pinsans, caderneres i l’Alfons López Tena

És d’aquelles històries que, si les mires de lluny, potser sembla que facin riure: ves quines coses, ara diu que al Parlament hi discuteixen de fringíl·lids. De fringiquè? D’ocellets. Una mica de conya, tres acudits i a una altra cosa, que la notícia passi sense glòria ni pena ni res, que se n’escarotin en algun butlletí ambientalista, que ningú més no entengui de què parlem, al capdavall qui se’n sent, de tres pardals de més o de menys?Via lliure a la barbaritat, per tant: xarxa amunt i xarxa avall, fins que s’acabi l’any en poden caçar 60.000, a qui li importa el mal que es faci, quants de més en quedaran ferits o moriran en el procés. Diu que abans els cremaven els ulls amb una agulla perquè, cecs, cantaven més fi. Hem progressat. Que no es queixin. Sssst…

Aquesta vegada, però, la història no s’ha acabat en silenci i els petits fringíl·lids han comptat amb un aliat de pes. I de lògica. L’Alfons López Tena. El temible esvalotador del galliner, l’orador punyent, l’home que duu de corcoll el llim d’aquell oasi que resulta que no era sinó un pantà, puja a l’estrada i ens defensa, amb naturalitat i contundència, la vida en llibertat dels passerells i els verdums, dels pinsans i les caderneres que evocava Verdaguer.

Barretada.

A més a més, amb l’exemple denuncia aquesta pràctica torta que és la imposició per decret i sense diàleg que duu a terme el govern de CiU: van voler incloure la persecució de les caderneres dins de la llei òmnibus; després ho van treure d’aquella barrija-barreja i ara ho presenten com a decret, patam, ho aproven el 15 de novembre, callen i ho publiquen el 21, passades les eleccions, no fos cas. Sense parlar amb cap de les entitats ecologistes del país. Sense mirar-se la legislació europea, que no permet capturar els ocells que han volgut desprotegir. Sense explicar per què han deixat de necessitar protecció, i obviant que, de fet, les poblacions d’ocells cantaires van cada dia disminuint. Sense atendre ni tan sols els informes de la Direcció General de Medi Natural. Sense permetre un recorregut parlamentari que hauria propiciat una ponderació dialogada de pros i contres. Amb una urgència i una excepcionalitat que no poden justificar. A quin sant, tot plegat? Quina pressa hi ha? A quins interessos respon?

Hi ha un temps per a les paraules solemnes i un temps per als temes d’aparença menuda que els donen sentit. Les unes, sense aquests, són buidor grandiloqüent; ells, sense les fites més altes, ens condemnen a viure perduts en l’anar fent. De la combinació en neix la política. La que ens mereixem d’una vegada. La de veritat.

(publicat a Crònica.cat el 14-12-2011)

  1. Més tenebres … I les aparences menudes són les que retraten a la persona.
    No he llegit res, ni he escoltat res d’aquest decret. Sí, crec recordar que en un raconet d’un dels diaris. 
    Gràcies per fer-ho públic. Els ocells mereixen ser lliures i ser respectats, però hi ha una gent, els que governen el nostre país, que no ho volen i defensen interessos especulatius i comercials i si anem estirant el fil veurem que tot és el mateix.
     
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de país per ncadenes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent