Només que en aquest cas res no garanteix que l’acabi trobant. Ans al contrari.
Silenciar, menystenir, amagar (inconscientment o amb mala idea, tant hi fa, que el resultat és el mateix) la veu de Solidaritat és una pràctica a la qual s’han apuntat amb tristíssima reverència: no és ja que no en facin notícia, de les notícies de la Solidaritat, sinó que fins i tot quan parlen de tots, no parlen de SI: fan llistes de propostes programàtiques o d’opinions o de cartells o del que sigui i, plop!, n’esborren la Soli. Sistemàticament. I significativament.
Feu-ne la prova. Avui mateix, per exemple: quin cap de llista va anar a la manifestació de Barcelona i és omès a la informació? Quina formació política incorpora noms rellevants al final de les seves llistes (Hèctor López Bofill per Tarragona, regidor de Reagrupament per Lleida) i no és esmentada en un article que parla precisament d’aquest tema? Per exemple.
Bé, ja us ho podeu imaginar, la resposta és sempre la mateixa: Wally.