el bloc de la Núria

És un dia estrany. I bonic també. No casa gens amb aquesta mena de ‘diari de campanya’, ben mirat. Però aquí el tens, com un parèntesi, un sospir, un breu retorn.Em desperto a Reus, a ca la Cristina i en Cesc, en una habitació amb pósters de les tres bessones i galindaines de Hello Kitty. Tenen la canalla fora i, a mi, per una nit, d’ocupa.I després, el dia passa ràpid: a Tarragona, esmorzar, tren i ja dines a València, allà vora la plaça rodona, amb el xicot, i t’adones que t’enyoraves.Un cop a casa, refàs les sensacions. I reconforta constatar com la Fura, pobreta, no està enfadada sinó contenta de veure’t (amor incondicional de petenera) i com tot continua a lloc. És clar.

El vespre és per a la ciència: modero un bar-col·loqui, allà a l’Octubre, amb dues primeres espases de la microbiologia, en Ricard Amils i en Ricard Guerrero. Entre el públic, més espases: en Juli Peretó i l’Antonio Lazcano. Tot un luxe. Més que parèntesi, aquest dijous és una petita lliçó. Temps per escoltar. I per assumir que, si els humans som avorrits, la meravella és microscòpica.

(25 d’octubre)