Publicat el 25 de novembre de 2012
Les iaies
Vénen als actes discretament, com qui no vol molestar, però hi són sempre. Senyores guapes, mudades, els cabells blancs, les arrugues, els ulls brillants. Si tens sort, en acabar la xerrada, el míting, la tertúlia, se t’acosten i et canvien la vida.
Són tot un fenomen en aquesta campanya.
No han ocupat titulars però ho haurien de fer. Perquè elles ens marquen el temps que vivim, són la mida de les coses, la constatació de la pressa: si fa uns anys pensàvem en la independència com un llegat, un qui sap quan, un potser els nostres fills o els fills dels fills o etcètera, ara resulta que hem començat a assumir que va de bo, que per fi pot ser que sí, quin vertigen i quin de tot però pot ser que sí.
I han comparegut elles. Les iaies. I ens miren.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de país | s'ha etiquetat en SI per ncadenes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent