Era tan bèstia, aquell anunci, que ara, quan hi penso, he de fer esforços per recordar que realment el vaig veure, que no me l’he pas imaginat. De vegades passa: a còpia de repetir-t’ho pots acabar tenint el convenciment que la pròpia invenció ha estat un fet viscut. Diuen que és un mecanisme del cervell, d’autodefensa o d’autocomplaença o de no ho sé. Tant hi fa, ara, però. No és d’això, que volia parlar. Torno a l’anunci.
Recordo que aleshores, fa una pila d’anys, ja em va molestar. El vaig trobar, de fet, altament ofensiu. I significatiu també. Fill d’una manera d’entendre el món que, com més va, més detestable em sembla. L’anunci, en fi, era d’un d’aquells mitjans que s’autoproclamen centre de l’univers i es mirava els seus potencials lectors amb altes dosis de displicència (l’havien col·locat al metro, dalt d’una escala: més que no pas lectors, segur que hi veia formiguetes) i proclamava, més o menys: “les vaques volen. Si t’ho diem nosaltres, creu-t’ho”.
Ja fa temps que hem sortit de l’ou, que sabem que no hi ha mitjans neutres (més que això, sabem: que quan hi ha conflicte -i sempre n’hi ha-, qui proclama neutralitat pren, de fet, partit pel més fort), que el famós mercat està intervingut a cop de favors institucionals que després es poden tornar en forma d’articlets sabonosos, que etcètera. No descobrirem pas la sopa d’all, a hores d’ara. És només que de tant en tant va bé recordar-nos que, en un present de comunicacions en xarxa, de piulades, repiulades i notícies virals, sembla que el sentit de l’ofici cada vegada sigui més la capacitat d’ordenar, d’organitzar el caos en un relat mínimament entenedor, d’oferir perspectiva a les notícies-flaix, de fer preguntes que estimulin la recerca, d’esgratinyar i relacionar i ajudar a destriar el gra de la palla. Per exemple. Per això sembla cada vegada més ridícula aquella concepció totalitària dels mitjans escenificada en l’anunci de la vaca, aquell presentar-se des d’un mirall sobredimensionat, aquella pretensió del si no t’ho explico és que no existeix i si t’ho explico és que és cert.
Sempre vaig tenir ganes d’enganxar-hi un afegit, al vell anunci maleducat: “No, les vaques no volen. Si m’ho dieu vosaltres, és que sou uns mentiders”.
(publicat al bloc d’ESCACC, l’11-01-2012)