Joseph Paul Goebbels
Publicat el 11 de gener de 2012
La vaca que vola
Era tan bèstia, aquell anunci, que ara, quan hi penso, he de fer esforços per recordar que realment el vaig veure, que no me l’he pas imaginat. De vegades passa: a còpia de repetir-t’ho pots acabar tenint el convenciment que la pròpia invenció ha estat un fet viscut. Diuen que és un mecanisme del cervell, d’autodefensa o d’autocomplaença o de no ho sé. Tant hi fa, ara, però. No és d’això, que volia parlar. Torno a l’anunci.
Recordo que aleshores, fa una pila d’anys, ja em va molestar. El vaig trobar, de fet, altament ofensiu. I significatiu també. Fill d’una manera d’entendre el món que, com més va, més detestable em sembla. L’anunci, en fi, era d’un d’aquells mitjans que s’autoproclamen centre de l’univers i es mirava els seus potencials lectors amb altes dosis de displicència (l’havien col·locat al metro, dalt d’una escala: més que no pas lectors, segur que hi veia formiguetes) i proclamava, més o menys: “les vaques volen. Si t’ho diem nosaltres, creu-t’ho”.
Tot un cant a la irracionalitat, a la recepció acrítica de qualsevol notícia, a assumir la deglució en comptes de plantejar l’interrogant. Tota una declaració de principis, d’allò que se suposava que el periodisme no hauria de ser.
Ja fa temps que hem sortit de l’ou, que sabem que no hi ha mitjans neutres (més que això, sabem: que quan hi ha conflicte -i sempre n’hi ha-, qui proclama neutralitat pren, de fet, partit pel més fort), que el famós mercat està intervingut a cop de favors institucionals que després es poden tornar en forma d’articlets sabonosos, que etcètera. No descobrirem pas la sopa d’all, a hores d’ara. És només que de tant en tant va bé recordar-nos que, en un present de comunicacions en xarxa, de piulades, repiulades i notícies virals, sembla que el sentit de l’ofici cada vegada sigui més la capacitat d’ordenar, d’organitzar el caos en un relat mínimament entenedor, d’oferir perspectiva a les notícies-flaix, de fer preguntes que estimulin la recerca, d’esgratinyar i relacionar i ajudar a destriar el gra de la palla. Per exemple. Per això sembla cada vegada més ridícula aquella concepció totalitària dels mitjans escenificada en l’anunci de la vaca, aquell presentar-se des d’un mirall sobredimensionat, aquella pretensió del si no t’ho explico és que no existeix i si t’ho explico és que és cert.
Sempre vaig tenir ganes d’enganxar-hi un afegit, al vell anunci maleducat: “No, les vaques no volen. Si m’ho dieu vosaltres, és que sou uns mentiders”.
(publicat al bloc d’ESCACC, l’11-01-2012)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de la gasetilla | s'ha etiquetat en periodisme per ncadenes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent