el bloc de la Núria

Li ho explicava a un conegut, l’altre dia:

Diumenge de Rams, al Cabanyal. Migdia. Et lleves tard. Esmorzes. Sents música i surts al balcó. És una banda, que s’ha plantificat al bell mig del carrer, una mica més enllà, i assaja. Toquen bé. De mica en mica, les veïnes surten a les finestres, als balconets amb geranis que ja fan flor. És primavera al Cabanyal. Algunes iaies s’hi acosten, també. Hi ha un moment de quietud i música.

“Això és la felicitat”, va resumir el conegut.

I potser sí. Aquests moments.

Ara dic que m’agrada la Setmana Santa marinera i acabo d’embolicar la troca del tot.

Però és que m’agrada.

Un altre dia en parlarem.