Ja l’he llegit

Sí: ja he llegit Vinyoli. Bona part de la Poesia completa en voluminós tom de butxaca, n’he llegit. Sabent d’entrada que és una veu clau de la poesia catalana del segle XX, conscient de l’admiració que desperta, de les hipèrboles que li dedica gent de reputació. He llegit Vinyoli i m’ha deixat freda.

Sobretot, és que no m’ha dit res, no he sentit res, ni mig estremiment ni res.

No vull pas inventar excuses, ara, penosament esgratinyar detalls (no m’agrada que vulgui rimar vingudes amb avingudes, posem per cas, però això deu anar a gustos: no m’hi poso). Assumeixo la mancança. La meva mancança, vull dir. Alguna cosa no dec fer bé si no m’agrada Vinyoli, oi?

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de poesia catalana actual | s'ha etiquetat en per ncadenes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent