el bloc de la Núria

Ja ho sé, i ho comprenc, que en un trimestre arremangat que tenim bé s’ha d’anar per feina, que hi ha el programa i la matèria i tot això i allò. Però és que ara tinc una mica la sensació de persona que camina per un passadís del metro empesa pel corrent de presses i maletins que fan tard qui sap on.

He llegit Marçal amb idea d’aprendre-li motius, he tornat a Estellés i m’hi hauria quedat una altra estona, he passat per Vinyoli sense que me’n senti cap rastre i ara ja em miro Ferrater amb aire de final de curs.

Massa ràpid, tot plegat.

Em sembla.