Gargots!
Són, en definició pròpia, “una revista literària que té com a objectius promocionar i fer visibles els nous joves escriptors del País Valencià”.
En reconeixereu els redactors perquè passen llargues estones a les llibreries de la ciutat de València (sembla que estudien Filologia i coses), fullegen, comenten en veu baixa, troben còmics de Kafka, poemaris.
He dit que els reconeixereu? No, no ho fareu, és clar. No duen cap cartellet ni pentinat de tribu urbana ni res. Només és que són joves. I escriuen. I, a sobre, resulta que ho fan bé.
I que, amb iniciatives com aquesta, ens reconstrueixen, a la resta, la confiança en l’avenir.
No sé quanta estona ens hi vàrem passar, en aquella cafeteria, xerrant a tantes veus. Però ara, mira, m’agrada pensar que, d’alguna manera, també n’he format part, d’aquesta aventura. Col·lateralment.
Au, aquí teniu l’enllaç amb el tercer Gargot. De negre, perquè l’han dedicat a l’Ovidi Montllor.