Flor de cactus

Publicat el 22 de maig de 2012

M’han anat colonitzant el balcó una mica per sentit pràctic, perquè sóc un desastre amb la constància que reclama la regadora o el combat contra l’aranya vermella o la papallona trinxageranis o etcètera i vaig acabar farta de remordiments.Com que no m’agrada veure el balcó buit, de tant en tant hi afegia un petit cactus tret de qualsevol banda (rescatat, amb preferència, dels prestatges agònics de cal xinès, especialment quan tenien aquella mania de clavar-los una flor de paper com un punxó).

I ha resultat que han anat creixent.

Amb esperit de supervivència o aire displicent, han anat fent créixer les seves punxes. A poc a poc i sense fer soroll, s’han anat fent els amos del balcó. Tot és seu. També aquell renyoc que a l’hivern se’m va quedar pelat, fet branquilló punxós, i que un dia, de cop, plop!, et regala una flor.

Una estesa de flors, hi tinc, ara.

El curatalls ha decidit que enguany, sí. No sé per què després de tant de temps de penjar del test, aquest any ha obert un pam de flor d’un rosa encès, preciós, viu. I que contrasten amb el lila lluminosament clar, elèctric, dels altres, al costat, que, potser envejosos, oposen quantitat (però quantes flors caben en un tros de test?) a la novetat. I amb el roig vellutat de les flors del branquilló. I amb el blanc trencat d’aquells altres, que semblen ramells. I amb les campanes carabassa de la bèstia salvatge que creix al costat, que si no la podo se’m menjarà el finestral, qui ho havia de dir, que tenia tanta força, quan tot just si era un tros de no res en un test microscòpic.

M’agraden els cactus, definitivament.

A més del caràcter que tenen, resulta que, de cop, et regalen flors.

Comparteix això:

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Aquesta entrada s'ha publicat dins de escudella per ncadenes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent