Publicat el 5 de novembre de 2011
Exageració
Respecto n’Enric Casassas i, òbviament també, en Joan Vinyoli. Llegir, però, al pròleg de la poesia completa, determinades hiperbòliques afirmacions, ai, em fa arrufar el nas. Dir que “des d’Ausiàs March no hi havia hagut” o que és la culminació del “gran segle de la poesia catalana” (per sobre, hi especifica, de Foix, Estellés, Brossa, Pere Quart o Espriu) té un punt d’exageració que fa que servidora, si més no, rebi els versos amb una estranya predisposició a la contra.
Després m’agradaran, segur que sí, i mantindré Vinyoli a l’Olimp. Però amb una ombra d’antipatia que ell, pobre, no haurà fet res per tenir
El món és ben injust, sí.
Comparteix això:
Respon a josep_blesa Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de poesia catalana actual | s'ha etiquetat en literatura per ncadenes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
d’en Barnils sobre Joan Vinyoli. En deia que l’stablishment pujolià l’acusava de beure molt d’alcohol.
I el Barnils, burleta, els responia:
“Sí, és cert que en Vinyoli beu molt, però per a tot el que ens està passant encara beu poc.”