És la primera anotació al ‘dietari’ i no vull que m’hi surti una queixa. L’assignatura pinta bé, llegirem Brossa, Marçal i Estellés i hi ha la promesa de conèixer i contextualitzar i relacionar “la poesia catalana produïda arreu del domini lingüístic des de la mort de Carles Riba (1959) fins a principi del segle XXI”.
Fantàstic.
Però, au, la primera cullerada, mosca (és a dir, queixa): diu el pla docent que, “d’entre la nòmina d’autors que s’estudiaran destaquen Vicent Andrés Estellés, Blai Bonet, Joan
Vinyoli, Gabriel Ferrater, Maria Mercè Marçal, Pere Gimferrer, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol, Narcís Comadira i Francesc Parcerisas; això és, els poetes fonamentals del període”.
Home… Ja comprenc que s’ha de fer selecció, i que tota selecció és subjectiva, però l’afegitó “els poetes fonamentals del període” se m’ha clavat com una daga al mig del cor. I de seguida he exclamat: Espriu!
És a dir: Llibre de Sinera fou publicat el 1963.
Espriu és un poeta gairebé oblidat. Per què? Potser perquè els seus poemes requereixen el compromís polític i cívic del lector? Ens burxa la consciència i per això preferim no recordar-lo?