Cartells, periodistes

El matí del 24 d’octubre comença amb somriures: hi ha les proves dels cartells i retocs i propostes. A la sobtamenta de veure’t en estampa, la descompressió de fer-hi broma. Les reunions del comitè de campanya són de les d’anar per feina, resolutives, intenses. Per sort, s’hi manté el costum de somriure: imprescindible.A la tarda, hi ha acte a Tarragona. Dalt del tren, pateixo per no passar de llarg: el cor tiba, i el costum és fer fins a València: capaç sóc de tirar avall. Però si el costum és tossut, la raó el pot vèncer. El cor s’hi avé.I la xerrada va molt bé, i el debat és interessant. En acabat, encara la fem petar, com per ganes d’arrodonir.Hi ha un quadre de l’Artur Heras, amb la cara de Joan Fuster i un “més o menys” pintat a les ulleres, que diu “corregir i augmentar, això és la cultura”. Hi penso en sentir la reflexió d’en Ricard Checa, agusat periodista de la zona, ara que som al post-debat: que si es denuncia el silenci mediàtic que encara envolta Solidaritat (ho deixo escrit: algun dia s’estudiarà el cas a les facultats de periodisme), cal mirar que no s’entengui com una desqualificació per generalització. De professionals del ram -recorda-, n’hi ha de bons. Una pila.

I té raó.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de país | s'ha etiquetat en , , per ncadenes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent