Cartells, periodistes

El matí del 24 d’octubre comença amb somriures: hi ha les proves dels cartells i retocs i propostes. A la sobtamenta de veure’t en estampa, la descompressió de fer-hi broma. Les reunions del comitè de campanya són de les d’anar per feina, resolutives, intenses. Per sort, s’hi manté el costum de somriure: imprescindible.A la tarda, hi ha acte a Tarragona. Dalt del tren, pateixo per no passar de llarg: el cor tiba, i el costum és fer fins a València: capaç sóc de tirar avall. Però si el costum és tossut, la raó el pot vèncer. El cor s’hi avé.I la xerrada va molt bé, i el debat és interessant. En acabat, encara la fem petar, com per ganes d’arrodonir.Hi ha un quadre de l’Artur Heras, amb la cara de Joan Fuster i un “més o menys” pintat a les ulleres, que diu “corregir i augmentar, això és la cultura”. Hi penso en sentir la reflexió d’en Ricard Checa, agusat periodista de la zona, ara que som al post-debat: que si es denuncia el silenci mediàtic que encara envolta Solidaritat (ho deixo escrit: algun dia s’estudiarà el cas a les facultats de periodisme), cal mirar que no s’entengui com una desqualificació per generalització. De professionals del ram -recorda-, n’hi ha de bons. Una pila.

I té raó.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de país | s'ha etiquetat en , , per ncadenes | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent