Ausias Marc dins d’una fona
He de començar a llegir Vinyoli. No sé pas per què se’m fa tan costerut. Manies. He de començar a llegir Vinyoli. De moment, el duc a la bossa, amunt i avall, sense obrir. I això que pesa.
He optat pels papers, de moment. Vicent Salvador i uns seus “Diàlegs amb els clàssics”. I em sorpren que a Ausias li toqui el rebre per la bronca entre contemporanis: la poesia feta al País Valencià als setanta, escriu Salvador, s’allunya del referent per “voluntat cosmopolita” (ai) i pel “desig de distanciar-se” d’un programa estètic realista que havia comptat també amb proclius referències ausiasmarquianes.
Sort que després la galindaina es va aclarir, sembla, i ja no va caldre fer servir el clàssic d’arma llancívola.
Suposo, a tot això, que aquesta mena de coses passen sempre: per distingir-te dels anteriors, fas el contrari, sense adonar-te, potser, que la generació següent tornarà a ells per allunyar-se de tu.
He de llegir Vinyoli.