“algún tipo”
Prou que ho sé, que els sous són esquifits i els horaris, infernals, i que becaris gratis i etcètera, però és que hi ha una dignitat de professió, diguem-ne, un mínim decòrum per l’ofici que ens hauria de preocupar més que no ho fa.
I per això, suposo, pot passar que un personatge tenyit de ros s’acosti a una de les cantants més grans que ha donat aquest país, una de les veus més personals i clares de la Mediterrània, que espera amb paciència perquè ja són deu minuts que passen de l’hora i quantes rodes de premsa deu haver fet a la seva vida, tan enutjoses, sovint, i necessàries, també, s’hi acosta i, com si el món sencer hagués de funcionar des del seu cervell limítadíssim, li diu, atenció: “¿Tienen algún tipo de vídeo en internet que podamos descargar para completar las imágenes?”
I ella tanca i obre les parpelles unes quantes vegades i li respon en veu baixa alguna cosa educada, com ara un si parles amb la discogràfica t’orientaran, però a mi el cel em queda cobert de foscos presagis i fins els micròfons diria que s’han enrojolat.