Del Sant Jordi a València
“No tenia un cervell gaire ben estructurat, l’Úrsula, però per això mateix no el trobava a faltar. Ella havia nascut per al triomf i la galindaina i des d’aquest convenciment bastia un món de tan poca substància com requeria l’objectiu: hauria volgut ser ballarina o tennista o una d’aquelles nedadores sincronitzades que enlluernaven les pantalles perquè eren com sirenes, repetien locutors perfectament entrenats per al tòpic; hauria volgut ser cuinera amb estrelles i programa amb el seu nom o escriure mediàtic i guanyar quota pròpia dins el televisor o una llarga llista de possibilitats que se li acudien a l’hora dels desigs, quan desconnectava del que fos que expliquessin a classe i es veia tota guarnida i pentinada de presentadora, quan tancava els ulls i intentava encarrilar-se els onírics desvaris (…). Però tot allò (el ball, el tennis, la cuina i els punts suspensius) reclamava, a més d’alguna mena de talent o de tendència o de capacitat, esforç. I de cap d’aquestes coses no n’havia sabut mai res, l’Úrsula. Ella, de fet, estava preparada per a la fama i prou.”
🙂