Qualsevol altra consideració sembla supèrflua, ara mateix. I per això l’apunt serà breu. I diré retallades en mitjans per als bombers perquè si no ho dic, rebento. I espero que aviat se’n parlarà llargament, d’això. I que tard o d’hora farem que se n’assumeixin responsabilitats. Però si avui, com per un impuls gairebé orgànic, m’ha calgut escriure aquest apunt, no ha estat per maleir els ossos dels retalladors ni de qui sigui que hagi encès la refotuda espurna, sinó per l’emoció de la metàfora. Perquè quan sents que la impotència se t’endú i mires el país cremat i penses que així ens tenen, trobes una etiqueta al twitter i veus com prenen forma les ganes de fer, de refer. #1català1arbre, diu. Un català, un arbre: voluntat de futur. I que sí, és clar: no ens posarem pas a entaforar pins on hi havia alzines, que d’això ja n’hem après. Ni ens llançarem a la muntanya calçats amb bones intencions si biòlegs i botànics i especialistes forestals expliciten que no cal plantar sinó deixar regenerar. Però és una iniciativa bella i significativa, aquesta. Significativa.