Rellegint el llibre he pensat sovint amb Palestina, però lluny
d’elucubracions intel·lectuals, anàlisis o estudis. Senzillament hi
penso, penso en tot allò que hem vist al llarg d’aquest viatge. El que
ens han explicat a cada visita, trobada o quan Joujou ens explicava que
era ser palestí a les nits, amb els estels de Nablus per paraigües. Bé,
potser hauria d’explicar que abans que arribessin els músics, jo ja
portava dos mesos per terres palestines. I com d’altres companys de la
Xarxa, ja coneixia aquest Poble.
Si heu seguit les aportacions dels músics en aquest bloc, haureu
pogut copsar fins a quin punt la ocupació sionista forma part de la vida
quotidiana de cada palestí i palestina. Jo no us en donaré més
exemples, és evident el que està passant i arribats aquí, qui no es
posicioni envers la solidaritat amb els febles i els ocupats, no té raó
de definir-se com a ésser humà. És exasperant com a dia d’avui, a casa
nostra, encara et trobes amb gent que dóna suport a l’estat d’Israel, i
sense que la vermellor els esclati a la cara! I això resulta molt
curiós quan veus que a les manifestacions que es duen a terme als
territoris ocupats hi creix la presència israeliana.
Ja hem
tornat a casa fa uns dies, a la nostra realitat, amb molta feina per
endavant. I amb un projecte preciós que no seria possible sense la
implicació de cada un dels músics que han participat enguany. Si hagués
de definir com els he vist a Palestina, us diria que de la manera més
humil han fet més gran l’escletxa de llum i esperança. La clivella de
l’ànima ocupada que entre tots i totes hem de fer créixer, no oblidant i
cridant fins que se’ns esguerri la veu.
Maria Freixas
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!