Músics a Palestina

Ja ho necessitàvem . Després del dia
de relax del que vam gaudir ahir, amb l’acumulació de sensacions
viscudes i la falta d’hores de descans, un poc de desconnexió és
com recuperar forces. Ens hem llevat a les nou del matí i abans
d’anar cap a l’estudi ens hem passat per l’Human Supporters
Association, que ens venia de camí. Ens hem reunit amb Wadi Yaesh,
un tio molt simpàtic i agradós, amic de l’Ashraf i encarregat del
projecte.

Aquesta associació naix el 2002 durant
la 2ª intifada a Nablus i està formada per un grup de voluntaris
palestins que conjuntament amb internacionals treballen en dues
direccions: l’educació en el temps lliure dels joves d’entre 12 i
16 anys per a així evitar que els nens caiguen en els traumes que
els provoca la invasió d’Israel, i la denúncia no violenta del
conflicte a nivell internacional.

Com a exemples d’aquestes activitats
trobem un magazine on els joves expliquen allò que pensen als
lectors i tallers de música i dansa.

Pel que fa a la denúncia no violenta
seria interessant remarcar l’acció que dugueren a terme a un dels
nou checkpoints que rodejaven Nablus, organitzant un pícnic davant
del mateix, cantant cançons i mostrant cartells, pintures i dibuixos
realitzats pels nens.

Cap les deu i mitja quedem amb el
tècnic a l’estudi l’Alaa Reda, gran vocalista i director de cinema,
a la tercera planta d’un edifici mig enderrocat. El local no és
gaire gran però bastant ben condicionat, amb la particularitat que
fora no molestem ja que no hi viu ningú i podem estar provant coses
allà sense marejar.

La gravació la comencem amb l’Habib
professor de llaüt, músic que ha col·laborat amb Fermín
Muguruza, Che Sudaka, entre altres. Com no té massa temps li
enregistrem unes pistes per a un tema que tenim mig preparat i un
solet on el tio ho trau ràpidament, encara que no se sent còmode ja
que no és el seu llaüt, però flipem igualment.

Després és el torn del Wisam Abogali,
raper dels General Jenin que varem conèixer al concert d’Al-Zababde,
i es marca unes rimes amb els At-Versaris, ja havien concretat
algunes bases amb ell. Per cert un tipo
molt majo.

Guillamino que prèviament s’havia
currat un beat ha aprofitat per endur-se unes pistes de veu i teclat
àrab de l’Alaa i fer un tema de tot allò. La sensació amb la que
es queda és molt bona.

Mentre el Guilla està a la peixera
arriben les dues noies; Jana Musaoat i Muna Abdulhaq, vocalistes de
Nablus, amb un teclista Mahmoud Shamma . Al principi se les veu un
poc tímides però, a mesura que anem provant van agafant soltura i
anem veient la dolçor que buscàvem amb aquesta col·laboració, que
es veu reflectida a l’hora de gravar. Qüestió molt interessant a
comentar és que son dues noies molt simpàtiques, les úniques dones
de la ciutat que hem tingut l’oportunitat de xerrar i entre altres
coses ens han explicat la seua lluita per la llibertat de les dones
dins d’una societat tan conservadora com és Nablus.

Quan eixim a fer el cigarret veiem a
tres xavals molt joves, no passarien dels setze, són khaled,
“Turky”i Raminazzal, del grup We, molt majos també de Nablus.
Estaven allà tots tres en un pilot treient-se les rimes abans
d’entrar i pel que he pogut veure ja porten el rap en la sang. Ha
quedat amb molt de “flow” com diuen ells.

Per acabar amb el tema de la gravació,
ens feia il·lusió enregistrar un cant de batre amb un cantant
palestí, el teníem allà amb nosaltres, hem provat ràpidament amb
Seguí i no li ha costat gaire. Es fascinant veure que a tants
quilòmetres de distància hi haja tanta similitud entre les nostres
arrels musicals. Alaa grava també el teclat àrab per al tema de la
Gossa.

Ja tenim tot el material que necessitem
per quan arribem a casa poder treballar amb el disc que
enregistrarem, una de les raons per les que estem en aquesta
aventura. Acabem amb la foto de família amb tots els participants de
la gravació, on també ens ha acompanyat Salim Al Dabik, reconegut
actor de la televisió palestina. La foto ens l’ha feta una agència
de notícies que apareixerà junt amb una entrevista als diaris del
país.

Cap a les sis eixim de la calor
sufocant i dels paquets de tabac fumats a l’estudi. Alguns anem a
jugar a futbol a una escola pròxima. Només traiem el baló se’ns
acosten una vintena de nanos per a jugar amb nosaltres. Imagineu-vos
el caos.

Tanquem la jornada anant a sopar a un
lloc molt exòtic amb el Joujou Bolues el nostre amfitrió a Nablus
que ens conta unes històries flipants cada nit, com diu Irene, es un
puto crack!. I per fi fumem amb shisha, era un deute pendent que
teníem.

L’aventura continua. Tesbah ala geer.

Salvador Bolufer.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!