Músics a Palestina

Cròniques d'una brigada musical

11 d'agost de 2010
Sense categoria
0 comentaris

Yalah Yalah Ramallah !!

Avui,
dia 10 d’agost , ens hem acomiadat del que ha segut el nostre
campament base durant la majoria de la nostra aventura en terres
palestines : La Guest House de Nablus. Hem gaudit molt de la ciutat
de Nablus , la ciutat natal del nostre guía i estimat amic Ashraf.
Hem fet amics i companys, allí la gent es fa d’estimar, sobretot els
nens , que et saluden i et pregunten el nom amb una mirada molt
tendra.El que més m’impresiona de tot açò que estem veient , és
que nosaltres al nostre país , amb problemes insignificants sempre
estem renegant, i ací amb un problema tant gran com l’ocupació que
sofreixen , veus a la gent menys preocupada. Em porta a
reflexionar…


La
següent estació és Ramallah , hem arribat ací i ens trobem al
camp de refugiats d’ Amari, on habiten 8.500 palestins .Per a la meva
sorpresa , en la casa on ens quedem hi ha un grup de Catalans. Són
una colla de estudiants de la UAB que fan un postgrau anomenat
Comunicació als Conflictes i a la Pau. Realitzen un projecte
d’entrevistes per conéixer més a fons el conflicte de l’ocupació a
Palestina. Compartim la casa amb ells molt agust.

 

Hem
deixat els bàrtuls, i ens hem dirigit a dos llocs significatius de
la ciutat: La Mukata de Ramallah i la tomba d’en Darwish.

 

Hem
aplegat a la Mukata i hem visitat la Tomba d’en Yasser Arafat. Dos
militars palestins estaven com estàtues darrere de la tomba fent de
guardians. Ens hem fet unes fotos amb la tomba d’aquest personatge.
Yasser Arafat va ser un líder palestí , president de l’Organització
per a la Lliberació de Palestina, president de l’Autoritat Nacional
de Palestina, i líder del partit polític secular Fatah, que va
fundar l’any 1959.

 

A la
Mukata , Ashraf ens ha contat els esdeveniments bèl·lics que van
haver allí durant la segona Intifada al 2002. Els israelians van
rebentar totes les Mukates del territori palestí, i la última que
quedava per desfer va ser aquesta a Ramallah , van bombardetjar tota
la mukata menys la habitació on vivía Arafat , degut a la presió
internacional. Va estar allí sobrevivint, sense poder sortir ,
durant dos anys. Després va caure en una malaltia greu i va morir al
novembre del 2004. Per ací , les veus del poble comenten que va ser
enverinat amb algun virus al menjar o als medicaments. Si voleu més
informació , podeu trobar-la a internet. Sense cap mena de dubte ,
Arafat ací està vist com un heroi, la seva fotografia s’observa en
cada casa , en cada comerç…

 

L’altra
tomba que hem vist és la de Darwish , el poeta palestí que sempre
hem escoltat alguna frase d ‘ell en algun llibre de text o en algun
powerpoint que parle sobre la pau. Mahmud Darwish va ser arrestat en
diverses ocasions per les autoritats israelians a causa dels seus
escrits i de la seva activitat política contra l’ocupació de
Palestina. Hem vist la tomba , ens hem fotografiat amb ella , i
després hem visitat el centre de la ciutat.

 

La
poesía debería ser un himno a la gloria de la vida, debería luchar
contra lo feo con la belleza, y contra la guerra a través de la
paz”. M. Darwish.

 

A
Ramallah el caos del tràfic és encara més exagerat que a Nablus,
quin estrés! Tots pitant. Ací els cotxes toquen el clàxon per
qualsevol cosa , no hi ha llei, la única llei que regna és la de “
ja s’apartaràn.”. M’agradaria fer pràctiques de carnet de cotxe
ací, per veure que és el que el professor et recomana. En fi , hem
vist el centre , hem menjat un poc de pa típic d’ací anomenat Kaek
i hem anat a la casa on ens quedem a dinar la “paella” d’ací :
Makluba. L’ ha feta una dona d’una família del camp de refugiats.
Fem una breu reunió de brigada i ens preparem per a anar a preparar
el concert.

 

Estem
tota la vesprada esperant a que Ashraf ens porte notícies fresques
del muntatge, però arriba i ens diu que no es pot fer el concert
perquè no hi ha mitjans per fer-lo , pero la brigada ens posem
d’acord en que no hem vingut a Ramallah per fer “el primo” , així
que decidim immediatament organitzar-nos per a fer un acústic a la
plaça on tocàvem. Llavors eixim escapats amb els instruments cap a
la plaça i quan arribem no hi havia llum i la gent encarregada de
portar electricitat alli , ja havien marxat, ja que s’havia donat per
suspès el bolo. Aleshores , decidim tornar a la casa on ens quedem i
fem un acústic improvisat per als nens del barri. Ha segut
emocionant veure’m entre eixa marea de gent petita , que al·lucinaven
al veure els instruments i al veure com els feiem sonar. Alguns nens
, portats per la impressió , volien tocar la guitarra, la melòdica,
la dolçaina , i el caixó del Bolu.

Ha
segut molt gratificant. Hem fet que els petits somrigueren i es
divertiren.

Un xic
del barri ja més major , “ sa marcao un breikdans”mentre Pau i
Rodrigo d’Atv rapejaven sobre una base que La Gossa estàvem
improvisant i per un moment ,solament la llum de la lluna ha
il·luminat este moment tant màgic.

A
partir d’ara comença el Ramadán : La gent posa llums als balcons ,
com nosaltres en nadal , tiren coets pel carrer , com nosaltres en
falles, i fan dejú , com nosaltres per a fer-nos un anàlisi.

 

Un
altre dia més , tornem a casa amb la satisfacció d’haver fet gaudir
a la gent d’esta terra que viu soterrada baix la desil·lusió de no
poder tornar a les seves cases.

 

Palestina
Lliure!!

 

 

Joan
Marc Pérez i Girau.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!