Des de difernts perspectives
Unitat versus uniformitat
Des de diferents perspectives: la ciència ,la història,la religió,s’ha fet evident que tot l’univers,no només la terra,és una gran unitat.Tot està interrelacionat a nivell físic,social i especialment,en el pla de la consciència.Sabem que som un gran ecosistema on el que es fa en un punt influeix i repercuteix en tota la resta. Aquesta unitat ha existit des de sempre ,malgrat les fronteres que els homes creem mentalment i física.
Aquesta constatació demana,donada la tendència a la manipulació dels mots i del seu significat tan comuna en la vida pública i mediâtica de l’Estat, denunciar i desfer el malentès que hi ha entre els conceptes unitat i uniformitat.
Els qui parlen amenaçadors dels perills del desmembrament d’una suposada unitat,referint-se a l’autodeterminació de Montenegro per exemple,el que en realitat temen és la superació del poder uniformitzador,i l’eclosió de la Vida en tota la seva bellesa i diversitat.De fet odien la vida .Volen gent grisa,submisa i plana .S’adonen que les consciències anorreades que dominaven tan facilment es van desvetllant, i això els esgarrifa.
A tot arreu on hi ha un poder centralitzat potent,sigui del color que sigui , s’ha promogut una identificació perversa entre els conceptes d’unitat i d’uniformitat.S’ha treballat des del poder per matar les expressions culturals,socials.. que difereixen d’aquelles que l’estat assumeix com a pròpies.La repressió física matussera i la més subtil manipulació intel.lectual fent creure que hi ha llengües o cultures superiors,més creatives, ha fet caure en el parany moltes persones que durant generacions han acceptat el colonialisme cultural i han renunciat a utilitzar i a treballar perquè la realitat lingúística i cultural de l’espai on viuen mostri la seva plena expressió.
Som hostes d’un món on la temptació de la uniformitat ve de lluny i és present arreu,abocant homes i pobles sencers a la grisor i a la pèrdua de la seva creativitat pròpia i genuïna.
Aquesta és l’aparença,perô de fet la Vida,rica i plural,amb múltiples possibilitats d’expressió,emergeix aquí i allà-en el temps i en l’espai-, a travès dels homes que cerquen la llibertat autèntica:la llibertat interior , i que se saben expressió peculiar d’una força vital única que es manifesta a través d’infinites formes.
La veritable unitat no es pot trencar mai perquè és consubstancial amb la Vida.Es més , aquesta unitat,aquesta interrelació és ofegada en la seva autenticitat pel llast de la uniformitat,que mata la creativitat,l’espurna vital més valuosa.
Com expressió que som, cada un de nosaltres, de la Vida,quan la consciència es va desvetllant i es va assenyorint de les nostre existències , ens sentim empesos a assumir el compromís d’actuar radicalment perquè els trets culturals ,língúístics i socials propis del poble on vivim arribin a la seva expressió màxima.Cadascú des de la seva peculiar visió i amb la seva herència pròpia podem,si volem, ser una peça clau per a la plena expressió de la cultura pròpia de l’espai i el temps on la vida ens ha posat.No hi ha atzar.Som on som perquè tenim una tasca a fer a favor de la plenitud. I la plenitud és la unitat quan s’expressa en totes les seves facetes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!