25 de maig de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Unitat versus uniformitat

Des de difernts perspectives

Unitat versus uniformitat

Des de diferents perspectives: la ciència ,la història,la religió,s’ha fet evident que tot l’univers,no només la terra,és una gran unitat.Tot  està interrelacionat a nivell físic,social  i especialment,en el pla de la consciència.Sabem que som un gran ecosistema on el que es fa en un punt influeix i repercuteix en tota la resta. Aquesta unitat ha existit des de sempre ,malgrat les fronteres que els homes creem mentalment i física.
Aquesta constatació demana,donada la tendència a la manipulació  dels mots  i del seu significat tan comuna en la vida pública i mediâtica de l’Estat, denunciar  i desfer el malentès que hi ha entre els conceptes unitat i uniformitat.
Els qui parlen amenaçadors dels perills del desmembrament  d’una suposada unitat,referint-se a l’autodeterminació de Montenegro  per exemple,el que en realitat temen és  la superació del poder uniformitzador,i l’eclosió de la Vida en tota la seva bellesa i diversitat.De fet odien la vida .Volen gent grisa,submisa i plana .S’adonen que les consciències anorreades  que dominaven tan facilment es van desvetllant, i això els esgarrifa.
A tot arreu on hi ha un poder centralitzat potent,sigui del color que sigui , s’ha promogut una identificació perversa  entre els conceptes d’unitat i d’uniformitat.S’ha treballat des del poder  per matar  les expressions culturals,socials.. que difereixen d’aquelles que l’estat assumeix com a pròpies.La repressió física matussera i  la més subtil manipulació intel.lectual fent creure que hi ha llengües o cultures  superiors,més creatives, ha fet caure en el parany moltes persones  que durant generacions han acceptat el colonialisme cultural i han renunciat  a utilitzar  i a treballar perquè la realitat lingúística i cultural de l’espai on viuen mostri la seva  plena expressió.
Som hostes d’un món on la  temptació de la uniformitat ve de lluny i és  present arreu,abocant  homes i pobles sencers a la grisor i a la pèrdua de la seva creativitat pròpia i genuïna.
Aquesta és l’aparença,perô de fet la Vida,rica  i  plural,amb  múltiples possibilitats d’expressió,emergeix aquí i allà-en el temps i en l’espai-, a travès dels homes que cerquen la llibertat autèntica:la llibertat interior , i que se saben expressió peculiar d’una força vital    única  que  es manifesta a través d’infinites formes.
La veritable unitat no es pot trencar mai perquè és consubstancial amb la Vida.Es més , aquesta  unitat,aquesta interrelació és ofegada en la seva autenticitat pel llast de la uniformitat,que mata la creativitat,l’espurna vital més valuosa.
Com  expressió que som, cada un de nosaltres, de la Vida,quan la consciència es va desvetllant  i es va assenyorint de les nostre  existències , ens sentim empesos  a assumir el compromís d’actuar  radicalment perquè els trets culturals ,língúístics i socials propis del poble on vivim arribin a la seva expressió màxima.Cadascú des de la seva peculiar visió i amb la seva herència pròpia podem,si volem, ser una peça clau  per a la plena expressió de la cultura pròpia  de l’espai i el temps on la  vida ens ha posat.No hi ha atzar.Som on som perquè tenim una tasca a fer  a favor de la plenitud. I la plenitud és la unitat quan s’expressa en totes les seves facetes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!