Quan hom vol resultats diferents, ha de pensar i actuar de manera diferent
Si volem assolir la nostra llibertat, hem d’assumir la responsabilitat
total per la nostra situació nacional. Hem de superar el paper de
víctimes que continuament excusen la seva misèria nacional per
l’acció de causes externes poderoses, i entendre que la submissió a
forces i institucions hostils és efecte directe d’uns factors
interns que han fet possible aquesta submissió.
Només quan asssumim totalment aquesta responsabilitat i entenguem
que les agressions externes tant sols fan presa d’una nació quan hi
ha unes febleses internes que les conviden i les eternitzen, podrem
actuar amb encert.
La
responsabilitat implica que sigui quina sigui la gravetat i la
injustícia de la situació, no hem d’esperar ni fer mai pedagogia
perquè algú extern a nosaltres canviï d’actitud. Hem
de ser nosaltres
els
qui hem de canviar, i
tot agafant el timó de la nostra vida col.lectiva amb absoluta
determinació, conduir-la al port que nosaltres volem, tot
erigint-nos ens amos i directors de la nostra vida nacional.
La
responsabilitat implica mirar-nos amb madura lucidesa i amb incisiva
intel.ligència per descobrir com
hem arribat on som. Quins errors, quines claudicacions, quines
traïcions, quines manipulacions, quines mentides ens han portat
pendent avall i ens hi mantenen.
Significa
adonar-se que la colonització i tants anys de submissió ha doblegat
la fortalesa dels nostre caràcter col.lectiu i ens ha infantilitzat
politicament fins al punt de justificar allò que cap poble lliure
justificaria: una
classe política que actua, majoritariament, en contra de la nació
que diu representar.
Responsabilitat significa adonar-se que l’enemic és dins de casa,
encarnat en tots els traïdors, covards i pulsil.lànimes que vénen
sistemàticament la dignitat de la pàtria catalana per interessos
econòmics, de poder o, simplement per la incapacitat que
caracteritza el poder de tota colònia, de pensar en majúscules quan
es tracta de Catalunya.
Significa adonar-se que que hem permés que allò que és un dels
trets més representatius del nostre caràcter col.lectiu:
l’originalitat I la cel.lebració de la diferència, s’hagi girat en
contra de Catalunya, i hagi estat exhacerbat i
aprofitat per dividir-nos, separar-nos i enfrontar-nos, tant a
nivell lingüístic , territorial com polític.
La
responsabilitat implica tenir el coratge d’acceptar que el poder de
controlar el nostre destí rau dins nostre, i que cap persona o grup
de persones, cap nació, cap condició o circumstància pot
impedir-nos d’assolir-lo,
sempre i quan siguem capaços de no enganyar-nos esperant solucions
alienes, sempre i quan siguem capaços de posar la llibertat de
Catalunya per davant de qualsevol altre interés, sempre i quan
siguem capaços d’actuar des del propi nucli d’integritat i convicció
interior, tot exercint l’autoritat que neix d’aquesta convicció de
domini sobre el propi destí nacional.
La responsabilitat implica, en darrera instància, portar a la
plenitud allò que som com a nació, expressant totes les nostres
possibilitats.
I és en aquest punt que cal introduir l’altre factor desiciu en la
configuració de la nova manera de pensar i de fer que ha de superar
els vells hàbits, les velles fixacions que s’han demostrat nefastes
per a la nació catalana.
Aquest
factor és la capacitat
d’estimar incondicionalment la
pàtria catalana, de valorar profundament la catalanitat, de
sentir-se orgullosos de formar part de la humanitat com a catalans.
Es precisament aquesta tendència natural a estimar la pròpia nació,
aquesta tendència natural a viure amb joia i orgull la identitat
emocional amb la pàtria catalana, allò que ha erosionat amb més
insistència la colonització que hem suportat durant segles, i que
ara més que mai patim de manera descarada i no reconeguda.
Només
allò que s’estima creix i viu d’una manera saludable.
I això tant val per un nadó, per un cadell, per una família com
per una nació. La manera més segura de destruir qualsevol ésser
viu és no estimar-lo. I hi ha múltiples maneres de fer-ho: des de
la ignorància fins al menyspreu, des de la negligència fins a
l’abús de poder, des de l’enveja fins a l’odi. I tots aquests camins
tortuosos cerquen un únic objectiu: destruir la confiança en la
pròpia vàlua, desfer la integritat física i psiquica, per tal que
aquest ésser no pugui ocupar, amb la dignitat que li correspon, el
seu lloc al món.
I això és el què s’està fent amb la nació catalana.
Esquifir-la, negar-la, menysprear-la, atacar-la, odiar-la, perquè es
vagi esmorteint fins a no deixar-ne res més que un lleu record
folklòric que no faci nosa ni tingui la mínima capacitat d’atreure i seduir els qui viuen al seu si. D’aquí neix l’ autoodi, que
engendra els covards i els traïdors. D’aquí neix la resistència
obtusa que repetix una vegada i un altra els mateixos errors.
Si volem invertir aquesta tendència vers l’anorreament que pateix la
nació catalana, hem de canviar moltes de les nostres actituds i
accions.
Hem d’adonar-nos de com n’estem de segrestats en els nostres
pensaments i en els nostres actes per una llarga història de
colonització que ens ha obnubilat la capacitat d’acceptar com a bo
allò que és natural: la joia de ser catalans dins la nació
catalana; que ha convertit a gran part dels nostres connacionals, i especialment els qui deteneten el poder, en pidolaires dels nostres
drets; i que els ha segat la voluntat, el coratge i la intel.ligència
per retornar-nos amb autoritat allò que és nostre.
Hem d’adonar-nos que aquestes dues virtuts, la responsabilitat i l’amor per la nostra pàtria, configuren una nova manera de ser i de
fer radicalment allunyada de les actituds claudicacionistes,
distractòries i mesquines de gran part de les elits dels nostre
país, i són el fonament de la regeneració individual i col.lectiva, que és ineludible si volem una pàtria lliure i plena.
Hem d’adonar-nos que són els homes i dones que encarnen aquesta regeneració,
els únics capços de construir un lideratge autèntic, que articuli
una unitat sòlida, estructurada de manera natural al voltant dels
qui són fidels al seu centre d’integritat interior.
Ja és hora que els qui estimem Catalunya garbellem amb
intel.ligència, perquè no a tots els qui s’omplen la boca parlant
de Catalunya, se’ls pot confiar el timó de la independència.
Hem d’exigir molt més que paraules, perquè l’objectiu que perseguim
no és una independència a qualsevol preu, farcida de claudicacions,
sinó la independència que asseguri la reunificació i la
regeneració nacional en tots els àmbits.
La regeneració es fa evident, ja, en la claredat mental i la fortalesa
d’ànim que planteja la pregunta adequada al moment precís, la
pregunta que ha de sacsejar i reordenar el nostre panorama nacional:
QUIN TIPUS D’HOMES HEM DE POSAR AL CAPDAVANT PER A FER POSSIBLE
AQUEST OBJECTIU?
La resposta intel.ligent I responsable és la clau del nostre futur.
Maria Torrents. Consellera de CA.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!