El propassat 22 d’abril,a Igualada,en un acte d’inaguració de l’exposició sobre els 75 anys de la República,el Sr.Víctor Torres va explicar una anècdota molt significativa.
Als anys 30,el Sr Carrasco i Formiguera,d’Unió Democràtica,va demanar la paraula a les Corts espanyoles per exposar el seu punt de vista sobre les reformes estatutàries de torn.Mentre llegia el seu discurs,de to marcadament sobiranista,s’aixecà un diputat espanyol i cridà: "Això que vostè defensa, es defensa a trets"(traduït del castellà).
Què volia dir aquest diputat espanyol?
Que les conviccions vitals,realment importants,com les que fan referència a la llibertat i plenitud dels pobles,demanen la implicació de tot l’ésser.La llibertat no admet defenses parcials,febles o purament verbals.Exigeig una implicació total.Aquesta implicació, el diputat espanyol l’expressava fent referència a la lluita armada,perquè en aquesta situació l’home viu la radicalitat,arriba a les darreres conseqüències per defensar allò que dóna sentit a la seva vida.
Vivim una situació "podrida",on les forces mediàtiques i polítiques al servei de l’estat espanyol ,estant tornant(si és que mai cessen) a enganyar,manipular,deformar,tot creant el cas Carretero i el cas Vendrell,com al seu dia van crear el cas Carod,a fi d’ensorrar l’única força política que treballa per uns Paísos Catalans lliures i sobirans.
Tots els que sentim bullir dintre nostre un anhel de llibertat,de justícia i de veritat,ens hem de plantejar seriosament si som capaços d’entendre la llibertat i la plenitud dels Països Catalans com una qüestió vital!!
Som capaços d’implicar-hi tot el nostre ésser i d’assumir un compromís fidel i indestructible per assolir-la?
Es bàsic contestar amb una gran sinceritat interior aquesta pregunta.
El compromís total i profund ens farà cavalcar amb i a favor del destí,i ens garanteix que res ni ningú ens pot desviar del nostre objectiu.
El pas següent demana que organitzem i donem forma a aquest compromís,d’una manera intel.ligent ,pragmàtica i eficaç,per no tornar a caure en els errors que anem repetint des de fa segles.
Intentar canviar l’ordre establert,ja sigui a través de les armes (en etapes historiques anteriors) o del joc polític, és abocar-nos a un fracàs segur.
El sistema democràtic actual està pensat perquè tot allò que el qüestioni d’una manera profunda,s’estavelli i fracassi una i una altre vegada.Tenen l’exercit a la reraguarda,però ,en primera línia hi tenen armes molt més poderoses.mitjans de comunicació,sistema judicial,educatiu…..
La política és només l’expressió superestructural d’una organització social.
El nostre repte no és canviar la superestructura,la correlació de forces.El nostre veritable repte és crear una nova organització social,perquè sinó el canvi superestructural sempre serà precari i voluble.
Si volem uns Països Catalans lliures i justos,hem d’organitzar una societat d’homes i dones lliures i plenament compromesos amb la catalanitat.
Com diu una sàvia cita bíblica "El vi nou no es pot posar en bots vells".
El sistema en què vivim,l’estructura política ,judicial,educativa..són els "bots vells" que només serveixen uns interessos vells basats en la rapacitat,la mentida,la difamació,l’ús de la força,l’apropiació partidista i la voluntat de mantenir la gent en la por i la impotència.
El "vi nou",els nous valors que pugnen per emergir,i que demanen que nosaltres,tota la gent de bona voluntat,intel.ligent,íntegra i coratjosa ,els donem forma,exigeixen uns "bots nous":noves estructures educatives,de comunicació judicials…que es basin en una manera de fer nova i agosarada.I això només és possible si ens fonamentem en aquest home/dona,portador d’un nou nivell de consciència,on tot el vell ja no hi té lloc.
Es la tasca dels qui ho veiem clar,construir els "bots nous",el nou cos social,educatiu,polític,on les paraules tinguin un significat diferent perquè els homes que les utilitzen són uns homes nous,amb un nivell de consciència que ja s’ha desprès del vell ordre.
La situació ens reclama que siguem prou creatius per estructurar uns Països Catalans lliures que es basin en uns nous valors emergents.
Si ho fem,l’esclat d’aquestes noves estructures comportarà inevitablement l’esfondrament del vell ordre,sense que hi hàgim d’esmerçar gens d’esforç.
Si revisem la història amb una visió profunda i més enllà dels fets anecdòtics externs,ens adonem que els processos històrics no són res més que l’eclosió,galvanitzada a través d’una persona o d’un grup de persones, de nous nivells de consciència que s’imposen,i condemnen els vells a la desaparicio,després de profundes crisis.
No hem d’esperar a que se’ns reconegui la independència política per construir els Països Catalans lliures.Més aviat hem de construir-los,si volem aconseguir el reconeixement internacional.
I fer aquesta construcció només depèn de la nostra gosadia i visió clara.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!