Catalans,
CATALANS,
Cada onze de setembre revivim el
repte històric que tenim pendent: trencar
les cadenes de la submissió i la por, i retornar la llibertat a la pàtria
catalana.
Però, sobretot, cada onze de setembre ens increpa perquè ens adonem amb
plena consciència allà on rau l’autèntica força del nostre poble.
La força que ha omplert de coratge els homes, que tot al llarg de la
història, han lluitat fins a la mort en defensa de les nostres
llibertats. La força que dóna la clarividència d’entendre que un poble
només és digne, si és lliure, i que resignar-se a la submissió porta
indefectiblement a la misèria espiritual i material. La força que fa prou
lúcid per copsar que la vida nacional,
sense llibertat, és morta.
Aquesta força, l’autèntica força de la nostra nació, la que ha trempat els
nostres homes més nobles i més savis, no és altra que l’Esperit que ens
aguanta. L’Esperit que es manifesta en el geni de la nació catalana.
Es aquest Esperit el que els nostres colonitzadors cerquen d’ofegar per
tots els mitjans: a cops de lleis i de Tribunal Constitucional, amb
suborns econòmics i polítics, però sobretot amb l’espessa mentida que han
ordit per confondre’ns i debilitar el nostre caràcter col•lectiu.
Una mentida que fa passar la submissió per convivència, que del robatori
sistemàtic, en diu solidaritat territorial, i que mata la llengua catalana
fent-la innecessària en benefici de la “lengua común”, o sigui, de la
llengua imposada.
Una mentida, en definitiva, que ens ven com a signe de tolerància cada una
de les claudicacions a que ens obliga i ens indueix.
Ens emmascaren l’Esperit. Ens neguen
l’ànima. Condemnen a mort la nació catalana.
Tanmateix, quan l’ànima d’un poble és
negligida, ofegada en la mentida i en la
descurança, no desapareix, ans al contrari. En la nit fosca a què l’han
abocada, retroba la seva autèntica dimensió espiritual, i profundament
envigorida, s’encarna en els homes fidels al país, servidors de la Veritat i
la Justícia,
homes que no es dobleguen davant la mentida.
I només quan aquests homes fidels s’asseguin al parlament de la nostra
nació, per servir-la, es podrà desplegar aquest esperit que regenerarà
tot
el nostre cos nacional, de les escoles a les associacions, dels
hospitals a les botigues, dels jutjats a les empreses.
L’esperit que
ens retornarà el veritable sentit dels mots per dir al pa, pa i al
vi,
vi. Sense eufemismes, sense mentides, sense manipulacions. Un esperit que
farà callar els llavis mentiders que ara parlen amb insolència desafiant
i menyspradora.
Un esperit que com aigua vivificadora farà rebrotar la nostra pàtria i
segarà les
cadenes que ara ens empresonen.
L’onze de Setembre ens recorda el repte d’alliberament a què estem convocats
i també ens assenyala el camí cert de la victòria. Girar el nostre cor i la
nostra ment cap a aquest esperit que ens crida des del més íntim del nostre ésser,
des del més pregon de la nostra nació, perquè
com l’antiga heroïna comprenguem que el poder imbatible no el donen
les multituds, ni les manipulacions, ni la força militar o mediàtica, sinó la
fidelitat a
aquesta crida que ens empeny cap a la plenitud i cap a la Santa llibertat.
Catalans, visca Catalunya Lliure.
Maria Torrents
Consellera de CA
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!