6 de desembre de 2009
Sense categoria
0 comentaris

Les raons del sí

Conferència a Berga.

<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>

Benvolguts
compatriotes,

 

 

Es
un honor ser avui aquí, davant uns homes i unes dones disposats a
esbotzar els límits mentals i polítics que ens constrenyen, tot
participant activament en aquesta consulta popular que és
el
preludi irreversible del nostre alliberament.

 

L’esperit
que està demostrant el poble català en fer possible, en crear el
seu camí cap a la independència, malgrat i al marge de les elits
polítiques, posa en evidència que
som
un poble ocupat, però que no ens han vençut.

 

I
que ningú s’esgarrifi quan dic que som un poble ocupat.
Avui
les forces que subjuguen el nostre poble no tenen la brutalitat dels
exercits, però despleguen una capacitat de domini encara més gran,
a través de la seva omnipresència i capacitat de persuasió. El seu
poder rau precisament en què gran part del nostre poble no és
conscient de la funció assimiladora que estan portant a terme d’una
manera subtil i continuada vint-i-quatre hores al dia, tres-cents
seixanta-cinc dies l’any.

 

Aquestes
forces es concreten:

 

a-
tots els mitjans de comunicació que no qüestionen la dependència
forçada de la nació catalana respecte l’estat espanyol.

b-
el corpus legal que ens limita i sotmet cada vegada més, com ho
evidencia el procés delirant de l’estatut.

c-
les persones que viuen aquí amb mentalitat de colonitzador, i que
des de llocs de poder, o des de la quotidianitat del carrer, de
l’escola, del jutjat, de l’hospital o de la universitat imposen, amb
una impunitat absoluta, la manera de fer i la llengua dels
colonitzadors.

 

Es
en resposta a aquesta ocupació que l’esperit que va explosionar a
Arenys, s’escampa sense aturador arreu del país, perquè respon a
una necessitat vital de la nació catalana i de tots aquells que ens
en sentim part.

Les
nacions, com els homes, han nascut per ser lliures i expressar la
seva plenitud. Ho portem gravat als gens.

 

Per
això aquest esperit vital, aquest anhel de llibertat acabarà
imposant-se sobre la voluntat colonitzadora que treballa
incansablement per fer-nos invisibles i esborrar-nos del mapa.

 

I
a aquest esperit que sacseja el nostre poble no li calen raons. La
llibertat que engendra és, en ella mateixa, la raó, perquè és
l’experiència íntima d’allò que és valuós i sagrat.

 

Ara
bé, es bo que a l’esperit que neix de les entranyes i del cor, hi
ajuntem la reflexió, i construïm uns arguments que ens facin de
crosses, si cal, en moments en què el dubte o la por es fan
presents.

 

Aquests
raonaments que desplegaré volen respondre dues qüestions
fonamentals:

 

Pe
què volem la independència? I

Per
a què la volem?, o sigui, quin és el seu objectiu final.

 

 

 

El
crim central dels colonitzadors castellans i francesos contra la
nació catalana, no és el robatori sistemàtic a què ens sotmeten,
ni la deixadesa d’infraestructures que ofega la nostra economia, ni
tan sols el genocidi físic que històricament ha patit Catalunya,
concretat en milers i milers de catalans morts i exiliats forçosament
pel fet d’haver defensat la nostra pàtria. Per terribles que siguin
aquests crims, només són corol.laris del crim central a que
colonitzadors castellans i francesos han condemnat la nostra pàtria:
negar-li la seva manera de ser.

 

Durant
més de tres segles de submissió forçada i d’una quarantena d’anys
de democràcia formal però d’opressió psicològica, als catalans
se’ns ha fet impossible la nostra autoafirmació com a poble.

 

La
nostra continuada, però mai obertament reconeguda submissió, ha
tingut unes conseqüències tràgiques: ens ha negat l’expressió del
propi poder i ha escampat una terrible tristesa, apatia i misèria
anímica dintre del nostre cos nacional.

 

L’alienació
de la nostra catalanitat s’ha aconseguit històricament a través de
la repressió brutal: assassinats, tortures i repressió legal i
física han estat a l’ordre del dia durant molts períodes de la
nostra història de poble colonitzat.
Ara
la democràcia formal amb que s’han disfressat els colonitzadors,
els ha fet a mans una forma més efectiva per assolir encara una
alienació més gran: ignorar, marginar i fer innecessària la manera
de ser catalana i les seves expressions dintre mateix de casa nostra.
Avui, passar de puntetes sobre la nostra identitat s’ha convertit en
el denominador comú tant dels colonitzadors com dels polítics
regionalistes.
Els
colonitzadors, des del poder i a través dels mitjans de comunicació
no han cessat de negar-nos i menysprear-nos amb discursos i praxis
que ridiculitzen el sentiment de catalanitat com una cosa
provinciana, que neguen la integritat de la nació tot reduint-la a
una massa despersonalitzada i que exacerben qualsevol expressió
cultural i lingüística forana a fi que ocupi el lloc que correspon
legítimament a la llengua i a la cultura catalanes. Els polítics
regionalistes s’han venut la nostra ànima, la nostra identitat, i
ignorant-la desvergonyidament només saben parlar de balances fiscals
o de benestar econòmic.
Com
si la misèria de l’ànima no fos més trista que la material, com
molt bé recordava el nostre estimat president Macià!

 

Tots
junts, colonitzadors i regionalistes, formen part de l’statu quo que
està reduint, de facto, la nostra nació, a unes tristes províncies
sense caràcter, sense voluntat i sense ànima.

 

De
què valen diners, progrés i benestar quan un poble es perd a si
mateix?

 

La
pobresa més gran, la misèria psicològica més profunda brollen
d’aquesta pèrdua de l’ànima col·lectiva.

Perquè
la necessitat ontològica més fonamental de qualsevol poble és el
d’existir, de ser qui és dintre del seu territori. I només en
l’expressió plena d’aquesta ànima col·lectiva rau l’autèntica
llibertat.

 

 

Ignorar,
abandonar, deixar perdre la pròpia manera de ser com a poble és la
cosa més alienant que existeix, molt més que l’empresonament o la
destrucció física.

Aquesta alienació de la pròpia manera de ser s’ha fet palesa d’una
manera més crua en aquelles manifestacions que són la més directa
expressió de l’ànima del nostre poble: el caràcter, la història i
la llengua.

 

Tants
segles de submissió i sobretot de submissió no reconeguda, negada,
manipulada han trinxat el nostre caràcter col·lectiu. El nostre
poble té ara un caràcter escapçat, que nega tot aquells trets més
vitals com a resposta d’adaptació a l’anòmala situació que vivim.
Perquè, qui pot tenir un caràcter sencer, poderós i tolerar la
submissió?

Però
aquest no és el genuí caràcter del poble català, com es pot
comprovar en el procés que estem vivint, i sobretot en caràcter
dels homes que l’han iniciat i que han fet possible que siguem on som
perquè s’han sabut mantenir ferms davant pressions i amenaces de tot
tipus, fins i tot de mort. I com es pot veure una vegada i una altra
en la nostra història, que per això és sistemàticament exclosa
dels programes educatius i, quan hi treu el cap, està prou
manipulada perquè la brutalitat i l’usurpació il·legítima quedin
totalment desdibuixades, i els models de caràcter d’homes com Pau
Claris, Macià, Batista i Roca i tants d’altres restin invisibles.

 

Pel
què fa a la llengua, després de segles de prohibicions i atacs
brutals, ara han trobat el sistema per acabar-se’n de desempallegar
sense escarafalls: fer-la innecessària dintre del seu territori.
Quan una llengua no és
necessària, quan una llengua ha de sobreviure per voluntarisme
sempre acaba desapareixent, quedant reduïda com a molt a expressions
folklòriques. I aquest és el futur que s’ha dissenyat pel català
amb l’enganyós mite del bilingüisme. No el defensen ni hi estan
tots d’acord perquè sí els espanyolistes, des de Ciudadanos fins a
socialistes, en aquest tema. Saben perfectament que és condemnar la
llengua catalana a una mort segura i sense reaccions,
perquè
no ens oblidem que per no desamparar el bilingüisme, prou se’n
cuiden de legislar a favor d’una aclaparadora majoria de mitjans de
comunicació en castellà, mentre escanyen tant com volen els de
llengua catalana. Recordem la vergonya del tancament de senyal de TV3
a València i a les illes.

El
que fa escruixir és que aquells que es diuen nacionalistes i els
independentistes asseguts avui al Parlament del Principat, acceptin el bilingüisme
sense piular i en alguns casos fins i tot el defensin. Es que no
s’adonen de la transcendència de la seva claudicació? Molt em temo
que sí que se n’adonen, però saben que una actitud ferma en aquest
àmbit desfermaria les ires de tot l’espectre dels colonitzadors. I
ja han demostrat que no tenen ni la voluntat ni el caràcter per
gestionar aquest conflicte.

 

En
el procés d’alliberament és indispensable reconèixer allò que
molts és neguen a acceptar, que UN POBLE QUE NO ES AMO DE CASA SEVA
I QUE NO POT EXPRESSAR EN PLENITUD LA SEVA MANERA DE SER ES UN POBLE
ESCLAU.

 

Quan
hom reconeix aquesta veritat tan elemental es fa evident que
només
hi ha una manera de recuperar el nostre poder, de recuperar l’energia
vital que ens retorni la joia i l’orgull de ser catalans: treure’ns
de sobre, d’una vegada i per sempre, el jou que ens doblega i ens
nega.

Només
hi ha un camí que ens retorni la nostra veu en el concert de les
nacions. LA INDEPENDENCIA.

Es,
doncs, per alliberar-nos de la misèria espiritual de la submissió
que ens impedeix ser qui som, que ens cal la independència

 

I
per això ens cal sobretot posar al capdavant del procés aquella
gent de caràcter que representi la regeneració política que ha de
garantir que l’objectiu primordial i prioritari del nou estat català
sigui la recuperació de la nostra ànima col·lectiva, fomentant la
regeneració del caràcter de les noves generacions, assegurant el
coneixement de la nostra història i fent indispensable l’ús en
plenitud de la nostra llengua.

 

Autoafirmar-nos,
retornar-nos la llibertat i la dignitat no es pidola, s’exerceix i ,
per tant, demana ACTES clars, sense ambigüitat. “ El dir no
emprenya” afirma la saviesa popular, perquè certament allò
decisiu és el què es fa. Per això la votació a què esteu
cridats més de cent seixanta pobles i ciutats de Catalunya és un
acte de revolta i d’autoafirmació sense precedents en la història
contemporània catalana dels darrers 50 anys. Amb aquest acte us
negueu a acatar la llei del colonitzador i el confronteu obertament,
però també, i molt important, poseu en evidència els polítics i
intel·lectuals regionalistes que amb les seves polítiques
pusil·lànimes i claudicacionistes han portat la nació catalana a
l’agonia en què es troba actualment. Davant d’aquestes actituds
vergonyants que no qüestionen l’stato quo, sinó que amb el seu
pidolar miserable, el reforcen perquè eternitzen la nació catalana
en el paper de víctima, la gesta a què esteu cridats esdevé
autèntica dinamita.

 

Es,
quan tot un poble com Berga, deixa d’identificar-se amb el paper de
víctima i actua com a poble lliure per retornar-se unilateralment la
llibertat usurpada, que es manifesta la PRESENCIA de l’autèntica
Catalunya, d’aquesta Catalunya que malda per manifestar-se tot
esmicolant la cotilla insostenible en que l’han atrapada.

Aquesta
Presència, la nostra manera de ser genuïna i profunda, el cor de la
nostra nació, més enllà de les falses identificacions que tants
segles de submissió han teixit, és l’objectiu i la raó última des
nostre alliberament. Es el tresor que ens retornarà la joia de ser
catalans, l’espurna creadora i l’abundor material.

 

Bergadans,
sou cridats a escriure una pàgina d’or de la nostra història. Que
el vostre vot neixi del cor i sigui un sí clar a la recuperació de
la llibertat i la plenitud que se’ns va arrabassar per la força i
amb el preu de la sang dels millors fills de la nostra pàtria.

Que
el vostre vot sigui un sí rotund a la vida de la nostra nació, un
sí rotund a la joia de ser catalans.

Que
el vostre vot sigui un homenatge a tots els qui ens han precedit en
la lluita, i
un gest d’esperança per als qui ara toca teixir la història de la
nostra pàtria.

Que
el vostre vot sigui el model de dignitat que els homes i dones
vinguts d’arreu del món esperen de nosaltres per a integrar-se a la
nostra nació. Perquè, qui vol integrar-se en una nació esclava?

I,
sobretot, que el vostre vot obri el camí per retornar a les
generacions futures la realitat fecunda de la Catalunya lliure i
plena que la història ens reclama.

 

Maria
Torrents

Consellera
de Catalunya Acció

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!