Hi ha un ordre profund de la realitat.
La nació. Ecosistema social.
Hi ha un ordre profund de la
realitat. Els dos elements definidors, en són la integritat i la integració. La
integritat implica el reconeixement conscient i la capacitat d’expressió de
totes les potencialitats en cada organisme viu, sigui individual (home) o col·lectiu
(nació). Per integració entenem la capacitat que cada element individual o col·lectiu té d’ocupar el seu lloc i assumir la funció
que li correspon en benefici del conjunt.
La salut, la felicitat, la pau
són l’expressió harmònica d’aquest ordre profund. Tots els trasbalsos que pateix l’home, tant en la seva vessant
individual com col·lectiva són fruit directe de la seva transgressió. El sentit
comú ho intueix. La ciència ho corrobora.
La nació té un lloc cabdal dins
d’aquesta realitat. Les nacions són, de fet, els òrgans constitutius del cos de
la humanitat. La seva integritat i harmonia garanteixen la salut i l’harmonia
de la humanitat, la degradació o desaparició de qualsevol d’elles n’afecta
irremissiblement la vitalitat del conjunt.
Es per això que les manipulacions
contra la integritat i la integració de qualsevol nació, s’han d’entendre com
un atemptat a la totalitat de la humanitat, no ja només en un sentit filosòfic
i ètic, sinó amb una implicació orgànica i vital directa.
L’antagonisme a aquesta veritat
tan elemental és un tret constitutiu de la vella consciència que tots portem a
dintre, i es manifesta exteriorment amb les actituds que malegen els dos
components bàsics d’aquest ordre profund: la integritat i la integració.
La idea d’integració, essencial
per a l’harmonia de la nació, s’ha manipulat a dos nivells:
a- promovent la idea d’unitat uniformitzadora i massificadora. A
nivell polític la manipulació d’aquest concepte ha servit per justificar usurpacions,
opressions, substitucions i genocidis de nacions sencers. En aquesta línia, han
deformat el sentit pregon i sagrat de la idea d’unitat, que implica una
ordenació natural, orgànica de la diversitat en benefici del tot,
substituint-lo per un concepte d’unitat “castradora”, on el tot només es concep
a partir de l’esclafament de la integritat i l’ordre natural. Es aquesta ordenació natural, aquesta integració autèntica que respecta i celebra la
genuïnitat, la forma única i personal de ser tant individual com col·lectiva,
però ubicant-la en el lloc que li correspon en aquest ordre profund de la
realitat, la que conforma la veritable unitat.
b- defensant els drets del
individus per sobre dels de la col·lectivitat troncal en la qual s’ubica (família,
poble, nació). Aquesta primacia patològica individual porta indefectiblement a la
destrucció de la col·lectivitat en la que l’individu viu. En el llibre “
Krankheit als weg” (la malaltia com a camí), T. Dthlefsen i R. Dalke, emprant el pensament analògic
posen en evidència la naturalesa
patològica d’aquesta actitud que “en la
vida política, econòmica, religiosa i privada
tracta d’imposar i estendre els objectius i interessos individuals sense miraments
sobre les fronteres (el correlat a nivell físic serien les cèl·lules canceroses
que envaeixen altres òrgans sense tenir en compte els límits morfològics),
establir llocs estratègics per afavorir els seus interessos (metàstasis), i fer
prevaler les seves idees i objectius,
utilitzant els altres, individus o col·lectivitats troncals senceres en
benefici propi( parasitisme)”.
Aquestes dues manipulacions han
estat emprades per les forces
nihilistes, hostils a la Vida en la seva expressió
més sana i saludable, natural i joiosa. Forces que han utilitzat al llarg de la
història models polítics diferents per a sembrar el caos i la destrucció.
La tendència uniformitzadora ha
estat més afí als règims dictatorials de qualsevol signe, mentre que
l’exacerbació de l’individualisme troba un millor brou de cultiu en les societats dites “democràtiques”.
Ambdues anomalies són diferents
cares de la mateixa moneda, que tendeix a imposar les deformacions patològiques
de l’individualisme o de l’estatisme en detriment de l’ordre natural:
l’individu integrat en una col·lectivitat natural ( família, poble i nació).
Per al catalans, desemmascarar i deslegitimar aquesta doble manipulació, és
el pas imprescindible no només per restablir la importància de la nació dintre
l’ordre social, sinó també per a garantir-ne l’harmonia.
Si observem la realitat en les
seves diverses vessants: el cos humà, la naturalesa, la humanitat, l’univers,
trobem sempre l’individu, de forma natural, integrat en una col·lectivitat: òrgan, ecosistema, família, nació,… i aquesta integració és un factor fonamental
que garanteix la seva salut i integritat física i psíquica, i la seva
llibertat.
Es només dins d’aquesta dimensió col-lectiva que l’individu pot
realitzar la seva plenitud.
Quan el flux continu d’energia,
d’individus, de partícules, d’informació es realitza respectant, i al servei,
d’aquests organismes o agrupacions naturals, la Vida floreix
en tota la seva bellesa, però quan el flux pretén imposar els interessos d’uns individus
sobre l’equilibri general integrador, s’esdevé la inharmonia, el caos i la
destrucció. En la naturalesa això es tradueix en la destrucció dels
ecosistemes. En els organismes animal i humà, la proliferació de cèl·lules que
només procuren pel seu creixement i els seus “drets”, s’anomena càncer. En
l’univers, quan un planeta o un meteorit surt de la seva òrbita s’esdevé un
cataclisme.
Aquesta observació ens hauria de
fer conscients de la llei que la física quantica ja ha formulat explícitament,
però que els humans ens entestem a negar: que una partícula quan es desplaça d’un
camp a un altre, s’adapta a les característiques del camp on va a parar.
A nivell de la humanitat, aquesta
llei implica que els individus que es desplacen d’una nació a una altra, s’han d’integrar al seu nou destí si
se’n vol preservar l’harmonia. Pretendre
que els humans som aliens a les grans lleis universals, s’ha comprovat un error
fatal, que es paga amb tensions, guerres i dolor.
Els catalans hem sofert els embats de totes dues manipulacions per
destruir el nostre poble. Això ha estat possible perquè com a nació ens hem
negat, des d’un moment històric determinat, el poder i la capacitat de domini
dins del territori on l’havíem d’exercir. I això ha significat l’escapçament de la nostra integritat. En
renunciar a aquestes dues energies tan poderoses, les hem conjurat contra
nosaltres en forma d’ombra nihilista i destructora encarnada en els estats
espanyol i francès, que ens obliguen a patir, i per tant, a mirar tant si volem
com si no, aquell aspecte fonamental del nostre ésser nacional que no volem
assumir.
Només quan aquest poble, i específicament les seves classe dirigents
estiguin disposades i siguin capaces d’assumir el poder i els domini que els
correspon, així com la defensa, sense vergonya de la plenitud de la heretat
nacional que els ha estat llegada, la prepotència dels colonitzadors i dels
traïdors a Catalunya quedarà automàticament desfeta, desinflada, en acompliment
de simples lleis psicològiques, perquè en reclamar i retornar-nos el nostre
poder, deixem de cedir-los l’energia amb què fins ara s’han alimentat.
Reconèixer la integritat del
propi ésser nacional és fonamental per evitar la projecció, la repressió o la
negació d’allò que no reconeixem en
nosaltres mateixos i que conjurem en la nostra ombra col·lectiva.
La llibertat només és possible, doncs,
allà on hi ha la integració de totes les forces i energies constitutives de
l’individu i de la nació.
Com a hereus lliures d’aquesta
nació, el nostre deure prioritari no és lluitar contra persones ni condicions
externes, sinó ocupar el lloc i assumir el paper que ens correspon per restablir la
plenitud espiritual i material del nostre poble. Automàticament tots els
que han viscut com a paràsits usurpadors en el cos escapçat i malalt de la
nostra nació, desapareixeran esborrats per la vitalitat que mostrarà la nova
Catalunya íntegra, i per tant, lliure.
En última instància la responsabilitat de no cedir davant les forces que cerquen la desintegració de la nació catalana és nostra,
dels catalans, però més específicament de la classe dirigent, perquè un poble
no pot anar mai més enllà d’on arriben els seus dirigents. Aquesta és la
càrrega de responsabilitat que descansa sobre els líders. Ells tenen a les mans
la condemna o la salvació de la nació. La seva abdicació, condemna la nació
sencera, la seva audàcia i la seva consciència lúcida, salven tota la nació.
Cal tenir clar que allò que
cerquem, la llibertat i la plenitud, no ens les pot donar ningú. Les hem
d’exercir i instaurar tots els qui ens sentim cridats a servir la Veritat i l’alliberament
de la nació catalana
I la nació un cop esdevinguda
íntegra i, per tant, lliure, exigeix la integració dels individus que la
formen, perquè d’una banda, la nació és molt més que la suma dels seus membres,
la nació és un organisme viu amb una ànima i un caràcter propi, i de l’altra,
perquè l’home només troba la plena expressió de la seva ànima individual
arrelat en l’ànima i l’esperit de la seva nació. Defensar, doncs, la llibertat
de l’individu, exigeix reconèixer la seva dimensió nacional. Sense aquesta
dimensió l’individu resta incomplert i desintegrat, i és incapaç d’actuar amb
la llibertat del qui ho fa des de la plenitud del propi ésser.
Per garantir un individu lliure, joiós i feliç hem de garantir una nació integrada i integradora. Una nació conscient de la
seva manera única de ser i de la vàlua que això significa, que impedeixi tant l’estatisme ofegador com
l’individualisme desintegrador, i que esdevingui un autèntic ecosistema social,
l’espai acollir i nutrici, des d’on l’individu, profundament arrelat, pugui
créixer en tota la plenitud del seu
ésser, tot mostrant la seva bellesa autèntica, lluny de les deformacions que el
tranformen en home-titella o en un
individualista prepotent, ambdues expressió de l’home esclau que encara no ha
descobert la seva llum interior ni el seu lloc en el món, des d’on desplegar-se
en tota la seva bellesa.
El grau d’integritat de la nostra
consciència, tant individual com col·lectiva, defineix la nostra percepció del
món. Com més integració, més harmònic és el món que projectem. I en el procés
d’integració, els conflictes que
experimentem són l’escenificació de les resistències que volen frenar
l’ascendència de nivells de consciència cada vegada més integrats.
Les tensions que viu el nostre
poble preconitzen, doncs, l’emergència d’una nova consciència que se sap
sencera, indestructible i creadora i que ja no tolera més l’esclafament a què
se’l sotmet.
De la mateixa manera que a
l’albada de la civilització occidental, la nació catalana va aportar valors
culturals i estructures polítiques pioneres, ara encetem un camí on l’home
vell, escindit i escapçat, cedirà el lloc a una nova consciència humana íntegra
i integrada, portadora de dos valors fonamentals: la responsabilitat i el servei,
que esdevindran els pilars de la nova Catalunya lliure.
Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!