7 de setembre de 2010
Sense categoria
0 comentaris

Independència borda

No hi ha res més trist…

 

No hi ha res més trist ni miserable que una nació que ha fet el
procés d’independitzar-se políticament, però ha estat incapaç de
descolonitzar-se  mentalment, psíquicament, culturalment i lingüística.

La història en va plena.  Una ullada ens permet veureu com
aquestes nacions han esdevingut  corruptes,  febles, caòtiques, incapaces de
trobar el seu lloc. Han esdevingut preses fàcils tant dels oportunistes interns
com de les antigues metròpolis o d’altres nacions poderoses. I això, perquè han
estat incapaces de regenerar el seu cos nacional, corromput per
la colonització. No s’han volgut adonar que per tenir un lloc en la història 
cal retrobar i retornar al centre de la vida nacional, la seva pròpia manera de
ser, la seva idiosincràsia, en tots els àmbits. Qui no és ell mateix,
només pot ser un fracàs. Sigui home o nació.

Aquesta capacitat de retornar-se la pròpia manera de ser i de
pensar és el repte més gran a què s’enfronta qualsevol nació que encara un
procés d’independència. Perquè  la submissió política, sempre, sempre, va de la
mà d’un procés de colonització que cerca en darrera instància esborrar del mapa
la nació sotmesa i transformar-la en un apèndix de la metròpolis.

El processos de colonització són fenòmens profunds de
manipulació històrica, mental i psíquica,
 en els quals els
colonitzadors no han demostrat mai escrúpols per emprar l’eina que se’ls fa més
útil per al seu objectiu últim: l’assimilació de la nació sotmesa. L’ús de la
força militar, la imposició legal, la substitució demogràfica, la manipulació i
la mentida a través dels mitjans de comunicació…..

La nació catalana ha iniciat el seu procés cap a la
independència  i ha de posar sobre la taula  sense embuts i amb urgència la
necessitat  de la descolonització, el repte de la regeneració nacional profunda,
que garanteixi l’emergència d’una Catalunya genuïnament catalana.

Hi ha unes forces poderosíssimes que volen frenar aquesta
regeneració, aquesta descolonització. Més poderoses encara que les que cerquen
de frenar el procés d’indepèndència política. Unes forces que
s’alimenten de la mentida i la negació que  l’estat espanyol i totes i cada una
de les organitzacions polítiques i culturals col·laboracionistes alimenten en 
no voler reconèixer ni denunciar  l’arrel dels nostres mals. Als colonitzadors, 
la negació de la colonització els permet amb total impunitat eternitzar-se al
lloc que han usurpat, i als col·laboracionistes, emmascarats amb el títol de
catalanistes i, fins i tot, d’independentistes, els permet passar per alt el seu
vassallatge,  justificar una praxis política que no mira més enllà de la
legislatura, i  ignorar la vexació a què la seva inconsciència i feblesa
condemna la nació catalana.

El més greu de tot és que el poble català, en la seva gran
majoria, és incapaç de discriminar  els veritables patriotes, d’aquells
oportunistes que utilitzen Catalunya per a les seves finalitats
personals. Aquesta incapacitat de veure més enllà de les paraules, aquesta
confusió, aquest infantilisme polític de gran part del nostre poble ha estat
conscientment conreat i propiciat sobretot en condemnar a l’oblit, en ignorar i
negar els dos conceptes cabdals que ha de fer conscient el poble català de la
situació real en què viu: La colonització i la negació del conflicte que
aquesta colonització comporta.

Tant la classe política que exerceix a Catalunya com gran part
del nostre poble ha oblidat, tot reduint a l’inconscient que la situació de
submissió a Espanya i de decadència actual  no és cosa de l’atzar, sinó la
conseqüència lògica i inevitable d’un procés d’assimilació que va començar ja fa
segles i que s’ha mostrat amb tota la seva brutalitat repetidament al llarg de
la història des del 1714. Aquells qui neguen que visquem en un procés de
colonització perquè som a L’Europa del segle XXI i tenim una democràcia formal,
farien bé de recordar que aquesta democràcia ha servit per rentar la cara a
l’estat espanyol i li ha fornit les eines per a finalitzar el procés
d’assimilació que va començar ja fa segles: mitjans de comunicació massius en
llengua castellana(i francesa a la Catalunya del Nord) i un aparell d’etat
beneït internacionalment, amb poders com el judicial, que fa la tasca
d’aniquilació nacional que abans feien els exercits. Ara no maten els
homes, maten l’ànima de la nació. La democràcia en cap moment ha propiciat que
es  reconegués, ni es  passessin comptes, ni s’invertís el procés
assimilacionista que és un dels trets definidors de tota colonització. La
colonització s’ha fet tant subtil i eficient que fins poden permetre’s la barra
de negar-la
.

Si es nega la colonització és nega lògicament
l’existència del conflicte
. En lloc de reconèixer  la magnitud de la
tragèdia que està vivint la nostra nació en aquestes etapes finals del procés
colonitzador, tot es redueix  a un joc on els polítics de
Catalunya s’acontenten a  salvar les estovalles, mentre la casa se’ns ensorra.

La negació d’aquest conflicte entre la nació catalana i la
castellana i francesa ha infectat tota la nostra vida política, l’ha feta falsa,
superficial i la condemna al fracàs una vegada i una altra. Que aquesta actitud
poruga sigui el segell de les forces regionalistes és comprensible. La seva por
ha ressonat i ha reforçat la por de molts catalans que estan disposats a reduir
la seva catalanitat  a folklore, i com deia un bon amic, a ser catalans de
diumenge,  si poden anar fent la viu-viu sense haver-se d’enfrontar a qui cal
enfrontar-se. Aquesta por ha reduït el seu objectiu només a administrar la
colònia  i saben perfectament que no poden, i de fet, no volen salvar la pàtria
catalana. La seva por al conflicte els ha fet girar-se d’esquena a la realitat
de la nació i  vendre oasis que s’han demostrat clavegueres. Però quan
aquesta negació del conflicte es reprodueix en les persones i les noves  forces
polítiques que diuen voler la independència per la nació Catalana entrem en un
terreny  realment perillós.
Si el poble català no és capaç d’adonar-se
de l’error fonamental que consisteix a parlar d’independència ignorant la
necessitat de regeneració nacional/descolonització, si es continua en el camí
cap a la independència amb aquesta frivolitat i manca de visió que estant
demostrant els  protagonistes polítics que postulen la independència, el fracàs
està servit.

Per a evitar un procés d’independència de baixa
intensitat que desemboqui irremeiablement  en una independència borda en la
qual tot allò que se’ns ha pres pel camí no ens sigui retituït, cal primer de
tot reconèixer la por al conflicte que rau amagada a l’inconscient col.lectiu
del nostre poble
. Una por al conflicte que neix de l’experiència
històrica de massacres i traIcions  repetides i patides en la pròpia carn per
generacions de catalans. No hem de negar la nostra por al conflicte. L’hem de
reconèixer i patir-la i plorar-la i integrar-la . Només quan un nombre crític de
catalans i catalanes hàgim estat capaços d’integrar aquesta ombra tant poderosa
del poble català, començarem a parlar amb absoluta naturalitat  de colonització
i conflicte amb els estats espanyols i francés, percebrem amb claredat el qui
encara parla des de la por i el sabrem inútil per a la tasca d’alliberament per
molta cobertura mediàtica i poder econòmic que l’embolcalli  i, sobretot
trobarem la força que ara ens roba la por per a encarar el conflicte i els qui
ens volen submisos i assimilats.

Només aquell que es complert, aquell que s’ha retrobat amb la
seva ombra, amb la seva por, amb la seva negació percep amb una claredat meridiana
aquells que encara estan governats per la por que rau al seu inconscient i no
són capaços de visualitzar per  a la nació catalana lliure res que vagi més
enllà del benestar material. No tenen el tremp per parlar de l’esperit de la
nació ni de l’ànima que anhela cavalcar senyora i mestressa de la seva pàtria.
Són capats, incomplerts i no poden oferir la visió d’una nació plena, tant sols
el miratge d’una província amb papers d’estat.

 

 

Maria Torrents. Consellera de Catalunya Acció

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!