1 de juny de 2006
Sense categoria
3 comentaris

Demà ,Euskal Herria

M’he empassat el llibre d’una tirada.

M’he empassat el llibre d’una tirada .Llegiu-lo.
Es un document d’una gran força perquè les opinions  i anàlisis de l’Aranaldo Otegui  traspuen intel.ligència,integritat  i una profunda confiança en la seva gent i en el seu projecte.
I això es tradueix en una actitud de servei ancorada  en la fermesa  i la convicció absolutes,i  disposada a assumir riscos elevats.
No cal estar en la seva línia ideològica  per  reconèixer-li aquests trets.I això desvetlla en el lector  un gran respecte,malgrat les possibles discrepàncies.

Voldria recollir dues idees  i trasplantar-les al nostre context. Aquestes idees enllacen amb el què he expressat  ja en aquest bloc  i que es van perfilant per a mi com a bàsiques i imprescindibles.

A)  A l’independentisme dels Països Catalans  no només li cal un projecte nacional  que abraci tots els territoris  tenint en compte  les seves peculiaritats  pròpies ,sinó que el que és imprescindible  és  coordinar i iniciar un treball  a nivell social  seriós, implicant tots els esforços dispersos ,que ja existeixen,i sumant-hi tots  els que estan emergint.
Aquest esforç s’ha de fer des de la base.
Una  Assemblea  Nacional   amb representants de tot els territoris dels Països Catalans i dels diferents  àmbits: gent que treballin en educació ,sindicats,associacions ,partits independentistes…
Que la  gent de tots els territoris ( València, les Illes,la Franja ,La Catalunya  Nord, el Principat i l’Alguer )  vegem que es parteix d’una plataforma  on tot es pot dir,on tot serà debatut  i  on s’arribarà  a  sintetitzar la millor estratègia /es de treball  per al conjunt de tot el territori nacional.Que ja mai més  cap part del territori  ni cap entitat es pugui sentir abandonada  per la resta  del país.

Com diu Otegui  a  la  pàgina 194 del  llibre .

"- Creieu que és possible  avançar en la cosntrucció nacional sense el PNB?

 -Ja ho fem.A  la primeria  d’octubre  ja hi va haver una assemblea (…) en què gairebé  quatre-cents  agents populars,socials i sindicals  vam elaborar un pla nacional.(…..).Sense l’ajut de les institucions  encara és molt més difícil  perquè els recursos financers que  nosaltres podem manejar  són molt limitats.Però es pot fer. (….) Si  els que hi estem interessats  volem fer-ho,engeguem-ho."

Una  Assemblea  Nacional  convocada  expressament  per  coordinar tot l’independentisme, i elaborar un pla d’actuació  social concret,amb objectius,estratègies i organització de recursos,seria un pas gegantí en aquest nostre país.

Els processos  històrics  quallen  quan hi ha el compromís de  persones disposades a treballar  incansablement,intel.ligentment i insubornablement  perquè això s’esdevingui.

Tot aquest procès només és possible, i ara  exposo la segona idea  que per a mí és fonamental,
B)  si som capaços de confiar en les nostres possibilitats, des de la convicció  que tots els recursos que  ens calen  són dintre nostre.Ser capaços de veure més enllà de les febleses humanes ,i saber que un  cop establert el compromís , podem generar  totes les idees i els recursos externs que ens calguin.

Fixeu-vos que a darrera  dels grans homes i  les grans  obres de la humanitat  siguin del tipus que siguin,hi ha sempre una consciència activa  que sap pouar del més profund i genuí d’ella mateixa, i que es manifesta  amb expressions creatives,organitzatives,de pensament …que després es plasmen  en recursos materials concrets.

Emplaço des de l’anonimat de la dona del carrer,que sap que hi ha una  immensa energia  que bull i està movent milers de persones d’arreu dels Països Catalans , a fer un pas valent i necessari ,perquè l’energia creativa prengui el relleu   a  la frustració i el desengany.

A tots els dirigents  de les múltiples plataformes ,associacions culturals,ateneus,sindicats,partits independentistes……Coordineu-vos i convoqueu  una Assemblea Nacional.

Posem-nos en marxa com un sol home!

  1. I les forces politiques espanyolistes donaren a triar als seus ciutadans entre l’imperi català i submís messell a Catalunya o a l’Estat espanyol i sumbís a Espanya amb més comotitat continuïsta i una llengua en teoria amb més possibilitats.

    Eixa manca de respecte al País Valencià i les seues denominacions pròpies de tractament de igual a igual amb el Principat pels organismes oficials i polítics per part de Catalunya, ha fet que el poble ens haja deixat amb una minsa minoria front l’espanyolisme d’un o altre caire, que en definitiva defensen el mateix, però per diferents vies, unes més agressives i les altres més subtils. 

    Per tot això, el desgast de recuperar-ho a través de noves cunyes i denominacions imperialistes com la de Països Catalans, és un temps preciós que actualment no és pot pedre.

  2. Hi ha una bona diferència entre l’entitat política "Espanya" i l’invent "Països Catalans".
    La primera és un conjunt articulat del que el País Valencià és un membre de ple dret, al que se li respecta la seua llengua i les seues denominacions. Es pot desenvolupar en plenitud en la seua cultura, barreja d’autòctona i comuna castellana. Açò s’observa en la rica vida cultural universitària bilingüe que hi ha ací.
    Els Països Catalans comencen per negar la nomenclatura dels que no som catalans. Jo sóc valencià, parle una llengua que ja denominava "vulgar valenciana" Joanot Martorell en el segle XV i pertany a una tradició literària uns 400 anys més llarga que la de la "metròpoli" catalana.
    Estaríem bojos els valencians si preferírem l’invent castrador (per a nosaltres) dels Països Catalans a un marc polític còmode i polivalent en el qual la realitat mixta de la nostra regió (hi ha molts valencians de segles que són castellanoparlants –València interior, p.ex.–) es desenvolupa amb normalitat i sense experiments polpotitstes (de Pol Pot) innecessaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!