7 de juliol de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Cria d’escurçons

La perversitat
La perversitat dels servidors de la mentida es torna a manifestar amb tota la seva cruesa.

El seu objectiu és evident. Consumar la destrucció definitiva del
centre vitalitzador de la nació catalana: la llengua. Matar-nos
l’ànima. A aquesta tasca estan consagrats, perquè saben  que un poble
sense ànima és un poble vençut i anorreat.

La seva escomesa cau sobre un poble afeblit i desorientat per una
persecució històrica secular, concretada en les últimes dècades en el
camp de concentració que va ser la dictadura franquista, i en la
democràcia construïda sobre tants crims no reconeguts i  enterament al
servei dels interessos espanyols que, han sabut aprofitar aquest
període de fals embelliment formal  a fi de rearmar-se mediàticament i
política, per rematar la seva feina.

La tebior “que fa vomitar”(Ap.3,16) dels qui haurien de defensar amb
força la Veritat i l’ànima del nostre poble, fa la farina plana als
desvergonyits espanyols, que no troben cap impediment a la inoculació
del seu verí letal.

Espanya té una clara estratègia, amb un joc a dues bandes perfectament definit.
La dreta més dura i sense escrúpols envesteix i podreix  amb la seva
mentida sistemàtica, i servint-se del seu armament mediàtic, els
temorencs intents que els encaixistes  catalans havien bastit entorn de
la llengua- llei de normalització-,  un cop constatat per part dels
nostres colonitzadors que els polítics “nostrats”  no tenien ni la
voluntat ni la força per fer-la complir.
Després  d’impregnar totes les ments amb  l’àcid corrosiu de la
mentida, passen a darrera els “tolerants” socialistes a salvar-nos de
la barbàrie dels seus socis estatals, i s’omplen la boca de
declaracions buides als diaris d’àmbit català, no fos cas que els
sentís algú més del qui els ha de sentir!, amb la intenció d’arreplegar
els vots dels catalans que han perdut el Nord i aquella capacitat tan
nostra de dir les coses pel seu nom.
La funció dels socialistes és ser el braç executor, des de les mateixes
butaques del parlament català, de les directius marcades pels seus
socis- en els afers de l’estat imperialista- ultradretans.
Perquè, per si hi ha encara algun despistat, la immersió lingüística
que diuen defensar és concreta, a la pràctica, en permetre impunement
l’afermament del castellà com a llengua vehicular  a moltes escoles
catalanes. La seva normalització lingüística fantasma és una comèdia
amanida de tons multiculturals, perquè en surti beneficiada la “lengua
común”, que mai es recorden de dir que ha estat imposada amb vessament
de sang.
I qui són els impulsors i més decidits defensors del bilingüisme, o
sigui de la substitució lingüística  que no aixeca polseguera ni
reaccions?: els socialistes.

Ho hem de reconèixer. La seva estratègia és perfecta!
I l’escenari  molt ben preparat.

Un  poble idiotitzat per tants anys de manipulació i mentida. Uns
polítics catalans??!! neutralitzats i inofensius com xaiets que ensumen
la matança, però que són incapaços d’enfilar cap altre camí que no
sigui el de la immolació nacional per a assortir el festí dels nostres
assassins. Un estat  homologat, ara sí, internacionalment, que els
permet acabar el genocidi lingüístic amb la impunitat i la prepotència
dels qui es creuen invencibles.

Cal que siguem conscients d’una vegada que els espanyols ja fa segles
que estan en guerra contra la nostra nació i la nostra llengua. Ara,
però, les seves armes no són el fusell i el tanc. Els són molt més
útils per a reduir les últimes defenses anïmiques, la mentida i la dura
realitat que ens obliguen a empassar-nos com fel amarg i destructor :
que la nostra autoestima  col.lectiva és inexistent, perquè els
responsables de fer-la lluir, els representants polítics
catalans?!s’amaguen com  conills perseguits pel caçador.

No cal que ens entretinguem a raonar les mentides sistèmatiques dels
nostres colonitzadors. Jugaríem el joc que ells han marcat, i per tant
els beneficiaríem.

Els lúcids hem d’ententre que Espanya ha decidit acabar el joc de
l’extermini, del genocidi de la nostra ànima. Que juguin amb els
traïdors, amb els atuïts, amb els que no són capaços de res més!.
Nosaltres hem d’encarar definitivament el nostre joc. El de la
independència. L’únic camí de salvació possible per a la nostra nació.

Cap paraula, només els actes decidits i sense aturador ens alliberaran!

L’arma posada al nostre servei  és invencible en mans d’aquells a qui
va destinada: els qui ja han pres la decisió  i han iniciat el camí de
servei  a la nació catalana, per restablir la justícia i la Veritat que
ens neguen.

La nostra arma és la força immensa de l’esperit amarat de Veritat del
nostre poble, que ens dóna les” ales de l’àguila” per enlairar-nos per
sobre de la mentida, que ens dóna la intel-ligència i el coratge que
l’alliberament exigeix. I que posarà, ja està posant, de fet, les
passeres que ens caldran per a la victòria final.

Un Esperit que ja ha desemmascarat els falsaris homicides de la nació
catalana, perquè la mentida que desplega Espanya per perpetrar el
genocidi anímic del nostre poble és un atac  contra l’Esperit de  la
Veritat i, “la blasfèmia contra l’Esperit no serà perdonada”.
Ni seran perdonats aquells que en són els seus instruments, i que s’han posat al servei del mal.

“Cria d’escurçons! Com podríeu dir coses bones, vosaltres que sou
dolents? Perquè del què sobreïx el cor en parla la  boca” ( Mt.
12,33-34)
 
“I li van donar una boca que proferia insolències i blasfèmies. també
li van donar poder per triomfar durant uns anys. Dels llavis de la
bèstia brollaran blasfèmies contra la Veritat”( Apocal.)

Un mateix esperit, que n’ha deixat ben clar el desenllaç.

” Els qui adorin la bèstia, hauran de beure el vi del càstig de la
Veritat, abocat sense barreges a la copa de la seva indignació”
(Apocal.)

Hem arribat a l’hora de la Veritat. S’ha acabat el temps de les paraules, el temps de les raons.
Es l’hora dels actes que han d’extirpar la mentida que ens consumeix. I
això no ho faran els qui han doblegat el genoll davant la bèstia, ni
els hipnotitzats per la seva seducció. Ho hem de fer, i ho farem, la
resta lúcida d’aquest poble.

Maria  Torrents
Consellera de Catalunya Acció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!