1 de desembre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Carta oberta als genocides de la nació catalana

Srs,

 

 

 

Srs,

 

En tancar dos repetidors de TV3
al país Valencià, mostren una vegada més la seva voluntat de continuar
implacables l’anorreament de la llengua, ànima de la nació catalana.

 

S’han repartit els papers i els
interpreten a la perfecció.

Els senyor Montilla  va servir amb safata el pretext, amb els
repartiment de freqüències quan era ministre. El senyor Zapatero, en els seu
paper de mentider empedreït, va dilatant el document que podria posar fi a
aquesta salvatjada. Els seus jutges “demòcrates” han donat cobertura legal a l’
atac. I vostès, que ja tenen molta pràctica en això de ser els executors
directes del genocidi, perquè  fa més
de  tres-cents anys que s’hi dediquen amb
cos i ànima, només els ha calgut el gest que convè a tots els imperialistes
espanyols, socialistes i peperos.

 

Ja no intenten dissimular de cap
manera  que estan entestats a concloure
la feina de destrucció de la nació catalana, però com que ara els tancs i els
fusells els farien quedar malament, i fan molt de soroll,  manipulen i empren els exercits mediàtics,
que s’han demostrat molt més efectius.

 

Amb la vergonya del procés
estatutari  del Principat, han trinxat el
concepte de nació, allà on encara treia el cap, han institucionalitzat el
robatori sistemàtic, i, un cop enllestit això, ara concentren totes les seves
energies per atacar el centre neuràlgic de la nació catalana: la llengua. El
tancament dels repetidors, de fet, és només un pas més entre molts d’altres per
anar-la ofegant, i substituir-la d’una manera definitiva per la llengua dels
colonitzadors, la llengua imposada per la força de les armes i de la llei
dictada pels usurpadors. Perquè vostès sí que saben que la llengua és l’ànima
del nostre poble, i pensen que si aconsegueixen fer-la invisible, la seva
batalla estarà guanyada.

 

Hem de reconèixer també que els
hi han posat fàcil. En  aquesta feina
bruta han tingut comparses valuosos: la classe política del Principat, que amb
la seva por i feblesa endèmiques, amb el seu col·laboracionisme, i amb la seva
incapacitat de defensar el poble que diuen representar, han fet des de la
transició les coses tan mal fetes, que han assegurat la collita d’uns fruits
podrits.

 

Quan es posà en marxa TV3, el
govern del Sr.Pujol acceptà  que la televisió
del Principat no es pogués veure al País Valencià. Què esperava? Que la
iniciativa popular fes la feina  que ell
no volia fer?. Ja la feren. Es posaren els repetidors amb els diners i l’esforç
de particulars, però el conflicte ja estava servit. I el resultat cantat.

I l’actual tripartit, amb el Sr.
Montilla al capdavant, escenifiquen el paper de la trista figura, sense la més
mínima intenció d’emprendre cap acció que realment sigui efectiva. Però,  que dic? I tant si són efectius. Efectius en
l’acompliment de l’estratègia que socialistes i Pp tenen en comú per a
l’assimilació definitiva de la nació catalana.

I en aquesta escenificació,
mentre el Sr. Camps tanca repetidors, al Sr. Tresserres  li toca fer el gest d’obrir les freqüències
del Principat al Canal 9,  fent passar
com a bona voluntat dels socialistes, el què realment és el premi  a l’estratègia comuna.

 

 

 

De fet és tan grollera tota
l’escenificació  que als catalans ja
només ens provoca fàstic, perquè, de fet, no són ni originals.  Són tan antics com el món, i  les paraules del profeta Isaïes els van com a
sabata en son peu.

 

“ Amb quin dret tritureu el meu
poble?”( Is.3,15)

 

“ Poble meu

  
els opressors t’escanyen amb tributs,

  
els usurers et governen.

  
Poble meu,

  
els teus guies t’esgarrien,

  
t’embullen els camins”(Is.3.12)

 

Vostès pensen que condemnant  aquest poble a viure en el dolor, la ràbia i
la humiliació, el venceran.

 

Però d’aquest arbre caigut que
tothom en fa estelles, n’ha sorgit un brot nou. El nostre poble

 “és com l’alzina o el roure tallats,

  
que tenen la soca i prou.

  
Però d’aquesta soca,

  
En naixerà un rebrot sant”(Is.6,13)

 

Un rebrot fet de guerrers que no
es deixen vèncer per la seva mentida ni pels seus actes sacrílegs contra
l’ànima i l’esperit de la nació catalana. Un rebrot de guerrers, que vostès,
“senyors de la mentida i la malícia” fan cada dia més forts. Uns guerrers que
transformen el dolor, la ràbia i la frustració que vostès ens regalen, en
palanca per assolir la victòria final. Es l’Esperit d’aquests guerrers lliures,
“que obren com cal i diuen la veritat” el que “ alliberarà, rescatarà i
salvarà” la nació catalana. L’Esperit que ens empeny transmuta l’odi que vostès
destil·len, en el nostre aliment.

 

Vostès, els imperialistes
castellans, fa més de tres-cents anys que van començar la guerra contra la
nació catalana. S’hi han acarnissat. Al llarg d’aquests segles han torturat,
matat i assassinat els millors homes i dones de la nació catalana. Han forçat a
l’exili, repetidament la crema de les nostres elits dirigents. Han xuclat els
diners i la intel·ligència d’aquest poble en benefici de la seva maquinària
genocida. I, ara, per culminar la seva obra, cerquen amb desfici rematar
l’ànima del nostre poble: la llengua.

 

Vostès van començar a questa
guerra, però l’acabarem nosaltres. Amb la victòria. Una victòria que retornarà
a Catalunya l’expressió plena de la seva ànima nacional i instaurarà el bon
govern.

 

“ Quan s’acabarà l’opressió

  
I els estralls arribaran a la fi,

  
quan en el país el tirà desaparegui,

  
el tron del nostre poble

  
es fonamentarà en l’amor.

  
S’hi asseurà un govern lleial,

  
ferm en el dret,

  
decidit en la justícia”(Is.16, 4-5)

 

Cada atac seu ens fa avançar amb
més tremp cap a l’alliberament final, ja nítidament dibuixat en el cor i la
ment dels catalans.

 

Sé que són conscients que se’ls
acaba  el temps, i aquests actes
sacrílegs contra tota la nació catalana són només l’expressió de la seva
ràbia  i la seva impotència per evitar el
restabliment de la veritat i la justícia, que comportarà inevitablement la
caiguda del seu imperi corcat, caduc i miseriós.

 

“ Ai de tu

 
devastador mai devastat,

 
traïdor encara no traït!

 
Quan acabaràs de devastar i de trair,

 
Tu seràs el devastat i el traït”(Is.33,1)

 

Per més que facin, per més
genolls que es continuïn doblegant davant el Baal del seu poder, no podran
vèncer l’Esperit d’aquest poble, que  interpel·la-la durament als traïdors.

 

“Tu has oblidat el teu Esser,

 
No t’has recordat de la teva Roca,

 
defensa teva.

 
Per això plantes jardins exòtics

 
Amb esqueixos dedicats

 
a déus estrangers.

 
Però no en colliràs res.

 
Vindrà un dia que seràs malferit

  
Amb un mal que no tindrà remei”(Is.33,1)

 

Un Esperit  que omple de vida el nou tany, cor de la nova
Catalunya lliure. Un Esperit que ja ha escrit la vostra fi.

 

“ Quina fi, la del tirà!

  
S’ha acabat la seva arrogància,

  
s’ha trencat el ceptre dels malvats,

  
la vara dels dominadors

  
que bastonegen els pobles

  
furiosament i sense parar,

  
que dominava amb ràbia les nacions

  
i les perseguia sense treva.

  
Ara la terra repesa tranquil·la

  
I esclata en crits d’entusiasme”(Is.14,4-8)

 

Ja s’acosta, ja és a tocar l’hora
de la Catalunya
lliure i íntegra. La
Catalunya portadora de la llum interior, que ha estat durant
tants segles retinguda pels poders que vostès serveixen.

I ningú, ni tan sols vostès amb
tots els seus exèrcits mediàtics  ho
podran evitar, perquè ara ja “ no és Catalunya qui viu, sinó l’Esperit que viu
en Catalunya”.

 

Maria Torrents

Consellera de Catalunya Acció.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!