El bloc de Maria Torrents Quadres

En el magnífic llibre

En el magnífic llibre publicat per l’editorial l’Obrador Edèndum: Física i realitat i altres escrits filosòfics, Einstein diu: "Tothom actua no solament sota una pressió externa  sinó també seguint una necessitat interna .La frase de Schopenhauer: "Hom pot fer el què vulgui, però no voler el què vulgui" ha estat per a mi ,des de  la meva joventut,una font de vitalitat".
Einstein se sap formant part  d’una Realitat tan inmensa i perfecta que la ment humana només pot contemplar amb admiració i desentranyar amb constància i determinació.
I continua:"l’experiència  més bella que podem tenir  és la  d’allò que és misteriós. Es tracta d’un sentiment fonamental que és com si diguéssim,el bressol de l’art i de la ciència veritables". "saber que existeix quelcom d’impenetrable,quelcom que es manifesta en la raó més profunda i en la bellesa més resplendent". "Jo en tinc ben bé prou amb el misteri de l’eternitat de la vida, amb la consciència i el convenciment que els éssers estan meravellosament estructurats, i amb l’esforç tenaç per poder copsar  la part més minúscula de raó que es manifesta en la naturalesa".
Einstein sap que la naturalesa,l’home i tot el món sencer no són arbitraris. Tot està regit  per unes lleis estrictes.Només el seu coneixement i l’aliniament voluntari de les nostres  vides a aquesta llei  ens permetrà utilitzar-la com a trampolí per a superar els azutzacs  que es presenten i ens permetrà viure una vida harmònica i realment lliure.
Allò que els mestres de saviesa han sabut al llarg dels segles: l’existència de lleis que regulen l’Univers i la  paradoxa que la llibertat  rau en  conèixer-les, cenyir-s’hi i  emprar-les per emergir a una nova realitat  " no he vingut a tocar ni una coma de la llei,sinó a portar-la a la plenitut", és  ara corroborat pel món científic.Fins i tot han descobert lleis que regeixen els jocs d’atzar!.
En aquesta línia, el psicòleg anglès Richard Wiseman (1) ha portat a terme  un estudi durant deu anys amb milers d’individus que li ha permès deduir les lleis que regeixen allò que anomenem "sort". La conclusió del seu extens estudi és que la fortuna "no és  una habilitat màgica o un regal dels déus. Es un estat de la ment. Una manera de pensar i de comportar-se. La gent no neix amb sort o sense sort,sinó que creeen bona part de la seva bona i mala sort  a travès dels seus pensaments, sentiments i accions". Segons el seu estudi, una vida afortunada  pot ser explicada a partir de quatre simples principis psicològics. I el que és més important, l’aplicació d’aquests principis transformen qualsevol vida cap a nivells més elevats de satisfacció i bona sort.
El sentit d’aquest preàmbul  és justificar la meva visió de la  nostra realitat com a poble.
Sovint s’ha dit que som un poble dissortat. Fins i tot hi ha un llibre que es diu "Dissortada Catalunya". Sempre m’he resistit a creure en les arbitrarietats: gent amb sort i gent sense sort. Pobles  afortunats i pobles desgraciats.
Allò cert és que davant dels reptes que et presenta la vida i la història,hi ha pobles que han tingut l’habilitat  de sortir-se’n bé  i d’altres que hi han fracassat.
La clau  és trobar quins són els factors que fan que uns triomfin i els altres fracassin. Sempre he tingut la tendència  a observar les persones i els pobles triomfadors  per mirar d’extreure’n pautes de conducta que expliquessin el seu èxit. M’he adonat que és allò  que pensem, sentim i fem  amb consistència allò que modela la nostra vida  individual o col.lectiva.No és allò que la vida ens presenta  el que determina si som  o no afortunats, sinó com hi reaccionem  i com ho utilitzem.
L’estudi del Dr. Wiseman  confirma  cientificament  aquestes observacions i intuicions.
Podríem trobar moltes raons per explicar la submissió en què vivim des de fa cinc-cents anys,fins  i tot les teories Deulofenianes  hi aporten una llum nova i molt interessant.Però allò que realment ens importa és  com sortir-nos-en.Com ressorgir,  emulant l’au fènix, renovats i més bells de  les nostres cendres. I en això, ens hi poden ajudar molt  les descobertes fetes en aquest estudi esmentat.
Ens fixarem  en els dos darrers principis psicològics,en direm els principis C i D.
El principi C diu: "les expectatives de la gent de sort respecte al seu futur  tenen el poder d’esdevenir profecies que es realitzen,i transformen els seus somnis en realitat".
Ha estat cientificament comprovat (segons Einstein "la veritat sorgeix de la verificació") que tenir, doncs, expectatives positives fa altament probable la seva realització. I a l’inrevès.Quan els catalans,doncs,diem  en una enquesta publicada el passat novembre a l’AVUI  que al voltant d’un 66% volem la independència,però que d’aquest percentatge  un 6o%  no la creu possible, estem barrant el pas a  la possibilitat de ser lliures.
Hi ha, per tant, un primer pas bàsic i inexcusable si volem guanyar la llibertat.Hem de forçar-nos  a creure-hi.Hem de visualitzar-la.
No són contes de la vora del foc.Einstein ja va dir que la imaginació és l’element més poderós de la intel.lgència humana.Ell va fer de la imaginació la punta de llança de tota la seva fecunda obra.
Els catalans hem d’utilitzar-la per crear una imatge mental col.lectiva de  llibertat i plenitud. Ara sabem,amb estudis científics a la mà, que imaginar-se una realitat, posar-hi confiança i passió, creure-hi amb tots els sentits és el primer pas  per externalitzar-la.
El principi D enunciat per Wiseman diu que l’actitud i el comportament flexible, pot transformar les circumstàncies dolentes en font de bona sort.
D’aquest principi hi ha  dos punts que reclamen la nostra atenció.Un diu que les persones que saben transformar les seves circumstàncies són aquelles capaces  d’aprendre  en què s’han equivocat  quan han experimentat un fracàs. I l’error pot anar des de les actituds mentals que es tenien, les espectatives, les relacions, fins a les accions fetes o omeses.
En el cas català això és de vital importància.Tenim la tendència a creure que la culpa de tot el què ens passa  la tenen sempre l’estat espanyol, l’estat francès  i els botiflers de torn.Els qui volem la llibertat  som els inmaculats,els purs i això ja ens justifica. Doncs bé, hauríem de fer un profund exercici de reflexió i adonar-nos que som on som perquè durant cinc-cents anys no hem parat  d’equivocar-nos, de fer opcions desencertades.De creure que només amb bones intencions, voluntarisme i causes justes per bandera  podíem guanyar la llibertat. No. La cosa no va així.Ens hem d’adonar que al llarg de la nostra història hem fet errors greus.
Errors de confusió i manca de claretat en l’objectiu essencial a assolir. (Encara a aquestes alçades hi ha gent que creu que podem  assolir la plenitud lingüística i cultural ,que és la nostra raó de ser,perquè tots els éssers, pobles inclosos, estan cridats a la plenitud, sense tenir un estat propi.)
Errors de valoració psicològica.Hem estat sovint il.lusos.Ens ha mancat astúcia per fer pactes  amb qui podia afavorir la nostra causa.
I sobretot errors pel què fa a l’estratègia. Sovint ha estat inexistent o d’una innocència ridícula.
I la impressió que tinc de la realitat actual és que tornem a pecar dels mateixos mals.
Mireu, sinó, la manifestació del febrer de l’any passat.Quanta energia perduda perquè no estava integrada en una estratègia a llarg termini  amb un objectiu a assolir.Només foc d’encenalls. I posterior desengany.
Mireu quanta energia bull a la xarxa. Quantes plataformes i gent que diu que "ja s’ha acabat el bròquil",però on és l’estratègia que condueixi tota aquesta energia. On és la visió intel.ligent que tingui un pla, unes jugades previstes, unes respostes alternatives  per si una previsió falla , tenir-ne  una altra  a  punt per  assegurar el camí cap a  la independència?.
Creiu-me, els qui ens oprimeixen saben que tota l’energia  que es consumeix parlant sense una estratègia  que la condueixi cap a algun lloc, és beneficiós per a ells. Es una manera de deixar que ens esbravem.Que xerrin, que donin cops de puny sobre la taula. Mentre això no passi d’aquí, tot seguirà com sempre. Esclaus!
El segon punt d’aquest quart principi de què parlàvem, i que hauríem de sospesar profundament diu que la gent que genera bona sort en les seves vides és capaç de pensar de formes  alternatives, és el "lateral thinking" que en diuen els anglesos. Cal ser poc convencional.Girar les coses al revès  i saber-hi trobar allò que des del punt de vista normal no és  visible.Com a poble, i en això podem fer coses màgiques perquè  som molt creatius, hem de ser imprevisibles. Ser capaços de pensar un camí per a l’alliberament, nou. A partir d’allò que tenim, saber-ne fer una  lectura nova per crear noves possibilitats. Tornem a referir-nos a  Einstein.Hem d’imaginar l’inimaginable!.Perquè el Real i el possible depassa i en molt les espectatives dels que no  volen o no saben trepitjar nous camins.Nosaltres hem de fer-ho!

Creure fermament que tenim la independència a les nostres mans  i generar una estratègia clara,creativa i intel.ligent per assolir-la es defineixen, doncs, com les dues necessitats vitals dels nostre poble.

Existeixen les persones que han pensat  i estan treballant en aquesta línia?. Les persones que estan creant espectatives engrescadores i valentes?,teixint  la xarxa de complicitats humanes que cal? Planificant una estratègia inusual, preveient les possibles sortides i anticipant-s’hi i reponent-hi amb flexibilitat coratge i integritat?
Existeixen, en definitiva, les persones  que tenen la profunda convicció que la independència serà un fet d’aquí a no gaires anys i que hi treballen amb tot el seu cor i la seva intel.ligència?

Molts de vosaltres  ja sabeu qui són, oi?
Només cal pujar al tren que ja està en marxa.Uneix-t’hi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!