El poble tibetà ens ofereix…
El poble tibetà se’ns ofereix com a element de reflexió perquè , tot hi ser una cultura molt diferent de la nostra ,han experimentat l’opressió i l’anorreament material de la seva pàtria.Són una gent sàvia i convè que observem com responen al repte que la història els presenta.
Els tibetans han entès,que el "joc" històric els porta ,durant un període de temps ,a viure sotmesos als Xinesos.No s’hi enrabien.No gasten ni una unça d’energia criticant o odiant els xinesos.Entenen que els xinesos desenvolupen el seu rol d’imperialistes materialistes,mentiders i annexionistes suplantantadors .Malgastar energia enfrontant-s’hi seria absurd i aniria en detriment de la tasca que els ha de portar a la recuperació.Què fan? Esperen que els cicles de la història els siguin favorables ,i mentrestant se centren en el seu nucli aglutinador i creatiu.Dirigeixen totes les seves energies a enfortir i polir allò que els permetrà retornar al Tibet en plenitud:LA SEVA ESPIRITUALITAT,LA SEVA CULTURA I EL FOMENT DE LA UNITAT INTERNA.
Aquesta aposta intel.ligent dels tibetans ens hauria de fer pensar molt. A dos nivells.
a-Hauríem de ser capaços d’entendre que allò que permet a un poble de viure en plenitud i no caure en la decadència,és la seva capacitat de trobar i mantenir-se en comunió amb el seu esperit i la seva creativitat.Quan abandonem aquest nucli generador i ens aboquem cap a l’aspecte material: diners,poder……la destrucció està garantida perquè l’enveja ,l’odi,l’enfrontament i la desunió són trets definitoris de la matèria.Només la persona i el poble que sap mantenir el seu centre en l’àmbit espiritual/creatiu/unitiu pot contrarrestar la tendència dispersora de la matèria.
b-Però hi ha un segon àmbit de reflexió que ens porta al cor de la qüestió.
Sabem per experiència que el món està governat per unes lleis implacables.L’esdevenir històric està sotmès també a aquestes lleis.Deulofeu,un gran pensador català que hem de recuperar,ha elaborat una matemàtica de la història precisa, o sigui , ha visualitzat aquestes grans lleis que regeixen l’univers,en el camp específic de la història.Ens ha donat la matemàtica que marca i defineix els esdeveniments historics.L’home savi i el poble savi tenen com a primera opció conéixer a questes lleis i aprendre a utilitzar-les i a obeir-les.Es la imatge del jonc.Quan et passa la torrentada saber ser prou flexible per mantenir-te fidel a la teva essència,i deixar passar la torrentada.Quan ha passat, et redreces intacte i més fort.
Però hi ha un segon pas imprescindible.Es questionar-se com pot l’home superar aquestes lleis, aquest determinisme i esdevenir essencialment lliure.
Conèixer les lleis i saber-hi interactuar amb elegància, sense perdre el nord,ens fa savis.
Però només plantejar-nos la qüestió de la superació de la llei ,i treure’n el desllorigador,ens farà lliures.
Per poder superar el determinisme ,les lleis que ens constrenyen i ens obliguen,hem de comprendre qui som i d’on surten aquestes lleis.
Permeteu-me que em refereixi al Gènesis.La simbologia que s’hi narra és molt aclaridora.
Al Gènesis hi trobem dues narracions de la creació.A la primera ,Déu crea l’home a la seva imatge ,perfecte, "i veié que tot estava molt bé".Es la creació real.L’espiritual.Nosaltres som aquest ésser diví,perfecte i en plenitud ,que tot ho contè.Es el "Fill de Déu" de la tradició cristiana.Amb diferents noms a les diverses tradicions.Però que en totes és explicat igual:l’éssencia divina expressant-se en la criatura.Amb tots els atributs divins.
Inmediatament,s’inicia una nova creació,on apareix un "Senyor-Déu" que fa l’home de fang,que li assenyala prohibicions ,el vol mantenir en el desconeixement,el castiga quan transgredeix la llei,instaura el mal…….tot l’antic testament i tota la història de la humanitat és la continuació d’aquesta segona creació.
En aquesta segona creació s’ha escenificat un "gran joc" on l’ésser espiritual ha perdut la seva llibertat sagrada,i està subjecte a les lleis,a les normes,entre les quals les lleis històriques.I encara més,l’ésser espiritual ha perdut la memòria de qui és realment.Es creu l’home de fang sotmés a la malatia, la mort,l’opressió.I com que "l’energia segueix el pensament" creure’s el "joc" el transforma en real per ell,i hi participa cec ,inconscient de la seva veritable realitat.
La pregunta inevitable a aquestes alçades és: Qui és aquest demiurg,aquest Senyor-Déu que ens proposa aquest "joc" i quina autoritat té?
Tots els llibres de saviesa ,i sobretot la meditació i l’escorcoll interior ens condueixen cap a una única resposta,que és a la vegada hilarant i alliberadora.L’ ésser creat a imatge de Déu,el mateix Fill de Déu,la nostra autèntica realitat ,ha creat aquest demiurg i li ha donat poder per iniciar el gran joc còsmic.I després ,en el "joc",el Fill de Déu s’ha adormit,s’ha oblidat de qui té l’autèntica i última autoritat : Ell.I a continuat jugant el "joc" , traient el poder d’on és realment ,dintre seu, i projectant-lo a l’exterior,donant-lo a aquest demiurg,al diable (un altre rol del gran joc),a les lleis,a l’escenari del joc, a la matèria….
Ens hem oblidat que l’única autoritat la tenim al nucli del nostre ésser,i que podem sortir i acabar el "joc" quan volguem.Les tradicions espirituals en diuen el desvetllament,la il.luminació,d’arribar a aquesta consciència.
Davant l’home despert,o sigui la consciència clara de ser Fill de Déu, ni el demiurg ni el diable hi tenen cap poder .L’home conscient els ha desenmascarat,ha recordat que Ell va iniciar el "joc" i que l’acaba quan vol.
Crist és un paradigma diàfan d’aquesta consciència desperta.Se sap l’autoritat de la situació.Fa fugir Satanàs quan el tempta a entrar en "el joc" (oferiment de poder ,diners…) i li recorda que no ha de temptar el seu Déu.I el diable es retira perquè no pot res davant l’home despert.
Aquest Crist sap i ens mostra continuament durant la seva estada a la terra que l’abundància prové de la consciència divina dintre seu:la multiplicació dels pans i els peixos,la superació de la malaltia dels qui hi van a cercar consol.I els diu "encara no ho enteneu?".
Es la pregunta que ens adreça continuament a cada un de nosaltres:" No ho enteneu?".
No sou homes de pols.Sou Fills de Déu.Sou esperit pur."Tot el que és meu és teu " diu el pare de la paràbola del fill pròdig.La clara simbologia del Fill de Déu que s’ha perdut en el "joc que ell mateix ha creat.
Desvetllem-nos.Assumim la nostra veritable realitat.Siguem l’autoritat autèntica en la nostra vida , i llavors ni la mentida personal o històrica, ni la mort física,encara que s’acarnissin en nosaltres,podran res.
Què va ser la mort del Crist a la creu,sinó la prova que davant l’home conscient de ser esperit pur,la mort fa l’escenografia-la crucifixió-,però fracassa?.Perquè el Crist ressucita .No hi ha hagut autèntica mort.Només l’esceneficació d’una llei del "joc" per part del qui l’ha desenmascarat-el Crist.Ell era plenament conscient que només era una regla del "joc" .No la Realitat.
Només aquest desvetllament trenca el determinisme ,o sigui ,les regles del "joc",la mentida.Només la plena consciència de la nostra realitat i la nostra autoritat ens retornarà la llibertat essencial.
I és de la recuperació de la nostra libertat essencial ,que en sorgirà una pàtria lliure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
això que ens proposes. però tinc un dubte, per exemple aplicat als tibetans.
Al ritme que els xinesos i la "guerrilla" maoista maten els tibetans, i amb l’assimilació cultural paral·lela que provoca l’ingent quantitat de xinesos que ocupen el Tibet, en quedarà algun de tibetà que pugui practicar la seua espiritualitat o la seua cultura?