Tot i que
Tot i que la vella consciència ja ha entrat en un col.lapse
irreversible, els seus servidors estan oferint una resistència
ingent per a continuar controlant i acabar la tasca destructora que
els hi és pròpia, amb la mentida i la confusió com a eines
predilectes. Des del poder, i amb el cinisme que els caracteritza,
atien la confusió amb la pràctica i la perícia dels qui fa segles
que no fan altra cosa.
Alguns dels casos encara frescos són la
manifestació antiretallades, convocada pels mateixos que des de
l’estat roben sistemàticament la nostra nació a través de l’espoli
fiscal, i que en el seu pas per la Generalitat van estirar tant el
braç que van perdre la màniga de vista, mentre es regalaven uns
sous vitalicis escandalosos. i quan els dits encara els cremen,
s’atreveixen a acusar els tristos col.laboracionistes de CiU, que
fan mans i mànigues per arreglar els desgavells dels seus amos amb
el servilisme de l’esclau, de provocadors de la misèria en què
vivim.
I les acusacions del PP a Convergència ( pobrissons, es veu que com
més es vinclen, més s’hi veuen amb cor de dir-los-hi tot) de deixar
entrar immigració. Ells, la dreta espanyola, que han fet dels
processos immigratoris la seva arma predilecta de desnacionalització.
Ells, que noliegen avions sencers d’immigrants cap a Barcelona. Ells,
els cínics, acusen als qui saben que mai els replicaran, els qui han
triat vendre la pàtria catalana per apaivagar durant uns breus
instants la fam voraç dels colonitzadors insaciables, a fi de
guanyar els vots d’aquells espanyolistes més recalcitrants, que no
volen reconèixer que ells han estat també immigrants, i a més
han esdevingut pèrfida eina colonitzadora, en imposar la seva
espanyolitat dins la nació catalana.
Doncs, ara aquesta vella consciència, que vol retardar l’eclosió de
l’ordre profund de la Realitat, on les nacions hi tenen un paper
fonamental, no en té prou de destruir nacions senceres des del
poder. Ara, dicta iniciatives que des de la base diuen qüestionar
l’actual ordre, però que aboquen a una massificació encara més
profunda, on la bellesa i la llum pròpia de cada nació queda
ofegada en un magma globalitzador on l’únic factor determinant és
la quantitat.
Totes dues estratègies, tot i que per als ulls de l’observador
superficial semblen antagòniques, són en realitat complementàries,
i cerquen incrementar la massificació, la mentida i el caos tot
estrenyent l’espai on poden respirar els esperits lliures.
L’objectiu darrer és ofegar la seva veu entre el soroll incessant
que no aturen mai. Un soroll que des de totes dues bandes només
contempla l’individu dintre d’una humanitat atrofiada en unes
quantes nacions-estat que per a poder ocupar tot l’espai que no els
pertoca, estan disposades a fer morir tot allò que té llum pròpia
i que per naturalesa és resisteix a la massificació i a la
mediocritat.
Tanmateix, aquest caos és el preludi inequívoc de la fi de l’imperi
de la vella consciència i el filtre d’on n’emergiran tots els éssers
tant individuals com col.lectius que hauran matingut la comunió amb
el seu esperit més profund. Per això és vital que tots els qui
sentim la crida de l’esperit de la pàtria catalana hi restem fidels
malgrat els continus embats que ens sacsegen. Tot i que el temps
se’ns faci llarg i feixuc, des de la perspectiva evolutiva ja som al
caire de la nova era, on com ens recorda Francesc Pujols “
l’esperit català tornarà a rebrotar malgrat els seus il.lusos
enterradors”.
Maria Torrents. Consellera de CA.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!