29 de maig de 2006
Sense categoria
1 comentari

Carta oberta a tots els líders independentistes

Som davant d’un moment crucial de la nostra història

Som davant d’un moment crucial de la nostra història,i no ens podem permetre cometre més errors.

Hi ha tres punts que s’han de revisar profundament i amb absoluta sinceritat si realment volem avançar.

a) Dissenyar l’estratègia pròpia de l’independentisme.

1)regles de joc.
2) unitat.
3) oblidar-nos de polítiques possibilistes.

b) Establir aliances naturals.

c) Iniciar un procès deshinibit i valent d’alliberament a nivell polític i de reconstrucció a nivell social.

a) Es primordial que desenvolupem la nostra pròpia estratègia al marge dels interessos i les cojuntures estatals.Dissenyar la nostra estratègia passa:

1) Per negar-nos d’una manera conscient , lúcida i rotunda a jugar les regles del joc que ens marquen des de l’estat espanyol.Mentre juguem el seu joc sempre perdrem.El joc ha estat pensat amb aquesta finalitat.No hem de sacralitzar les regles del joc que se’ns han imposat.Les hem d’utilitzar en benefici del nostre objectiu , la independència.
No ho oblidem.Les regles establertes per l’estat intenten confondre el que és just amb el que és legal.Quan se’ns diu que són “lícites ” les idees dels partits que justifiquen la submissió d’un poble respecte a un altre, perquè es defensen dintre del marc democràtic, s’està caient en aquesta confusió.
Que hagin fet legals els partits ,que amb demagogies diverses , defensen que un poble estigui sotmès a un altre ,no vol dir que això sigui just. Cal desenmascarar-ho.
Trobaríem justificable un partit que defensés l’esclavatge individual,encara que fos dins d’un marc democràtic,amb cobertura legal per defensar-ho i exercir-ho?.Aquesta possibilitat repugna el pensament de qualsevol home .I,doncs,perquè el què ens repugna a nivell de l’individu ,deixem que se’ns vengui com a lícit quan es tracta de tot un poble?.Només s’explica per l’alienació mental d’una gran part de la població i dels dirigents,que combreguen amb rodes de molí.No,diguem-ho ben alt.Encara és legal,però no és just.I d’aquí uns anys ens repugnarà com ara ens repugna la idea de l’esclavatge individual .
Per tant ,doncs,és important que no ens deixem ensarronar ,acceptant com a just allò que només és legal.Sovint la legalitat ha servit per encobrir i justificar injustícies esfereïdores.

2) treballar incansablement per la unitat de tots els independentistes.
Ningú que treballi per l’alliberament dels Països catalans pot quedar al marge del procès que vivim.
Des de les direccions dels partits independentistes i des de les direccions de les entitats cíviques que treballen des de diferents àmbits per la plenitud d’aquest país,s’han d’establir no només ponts de diàleg intensos,sinó que s’ha de crear una unitat d’acció que superi qualsevol malentès ,qualsevol rancunia,qualsevol recel.Hem d’oblidar els nostres petits egos al servei de la causa que ens uneix a tots :la llibertat.
La unitat ha de ser la nostra estratègia més preuada.Cal que ens aliniem com un sol home ,amb una sola divisa: uns Països Catalans lliures i plens!

3) Oblidar-nos per sempre més de les polítiques possibilistes.Les polítiques possibilistes van inexorablement lligades a l’acceptació de les regles del joc que ens imposen.I per tant no porten a cap procès alliberador real.
Hem de ser prou valents per marcar les nostres polítiques ,i prou lúcids per confiar basicament en els nostres recursos(que són molts més dels que pensem,si som capaços d’apostar fort).Es evident que “la bona voluntat” és inexistent tant per part de l’estat espanyol com per part de la Unió Europea.
No se’ns donarà res que no ens agafem.

Per constituir-nos ,doncs,en directors de la nostra història cal un ferm compromís per assolir la unitat d’acció de tots els independentistes ,i la creació d’estratègies pròpies,però també és vital saber quins pactes ens són més favorables per assolir els nostres objectius.

b) No ens hem d’enganyar.Als Països Catalans hi operen forces clarament espanyolistes,PP i PSOE ,que són les dues cares d’una mateixa moneda.El PP és la força bruta i matussera que no s’està d’utilitzar l’exercit i la llei per imposar la uniformitat que defensa.I el PSOE és la versió “progre” de la mateixa idea,que no et mata a cop de sabre perquè sap que hi ha fòrmules més subtils per aconseguir el mateix.I per això són molt més perillosos.
El pacte d’ERC amb el PSC/PSOE ha servit per desenmascarar ,si encara algú en dubtava, la careta del PSOE.El seu “federalisme” si és que en queda gens,només és una de les moltes paraules-trampes a què ens tenen acostumats.
L’ànima del PSOE és a Espanya, i els Països Catalans només són unes províncies més .Aquests estatuts que ara defensen en són la prova més concloent.El poder de decisió sobre els diversos territoris dels Països Catalans queda totalment en mans de l’estat espanyol,i del tribunal constitucional perquè els acabi d’arrodonir, quan els convingui,al gust del tàndem PP-PSOE.
Els independentistes no podem caure mai en el parany de creure que el PSOE és un aliat millor que el PP.L’escenografia que han muntat els hi otorga papers diferents, però allò que volen és el mateix pel què fa als Països Catalans.
Esmentar la possibilitat d’un altre tripartit, fa respirar fondo als que volen els Països Catalans lligats per sempre més al destí d’Espanya,perquè reflecteix un independentisme ingenu ,que no ha après la lliçó de la història i encara confia en el seu adversari.

L’ aliat natural de l’independentisme en el procès d’alliberament ha de ser la dreta catalana,,CiU.Ells són l’altre cara de la nostra moneda política.
Entenc els recels i els desenganys pel menyspreu que s’ha rebut des de CiU,però no oblidem que no se’ns ha tractat millor des de les files socialistes.I en darrera instància no ens hem de mirar les ferides si pretenem portar a terme un procès d’alliberament. Ens cal treballar amb el cap clar deixant de banda les ferides emocionals.
CiU és la dreta poruga,domesticada,disposada a trair per prebendes personals,però és la dreta d’aquest país i amb la que haurem de compartir l’espai polític quan siguem independents.
Per que no començar ara a oblidar greuges i encetar un diàleg que obri portes a futurs pactes,que tregui aquest país de les mans dels qui no el volen lliure?
CiU es va llençar als braços de Zapatero,però perquè al PSC/PSOE ja li convenia.El PSC no és el sacrificat als interessos del PSOE,com algunes veus diuen.N’és el còmplice concient i actiu.
Hem de ser més llestos . No podem deixar que CiU amb la seva migrada perspectiva,vagi llençant-se ara als braços del PP ,ara als braços del PSOE.
Ens cal construir un independentisme unit i amb criteris i estratègies pròpies,que forci la dreta catalana a adonar-se que té més a guanyar en uns Països Catalans lliures que en una Espanya anacrònica pels què fa als interessos del nostre país.

3) Cal iniciar obertament i sene ecomplexos el procès d’alliberament.I això exigeix un treball polític sense ambigüetats,i també ,i sobretot, una reconstrucció social del país,que hauria d’implicar tota la base de l’independentisme.L’energia de l’independentisme no s’ha de consumir només en les superestructures polítiques.Es prioritària la construcció social ,i es cap aquí on hauríem de dirigir la major part de les nostres energies,perquè és possibilitant l’emergència d’una nova consciència lliure i sense por que podrem caminar amb seguretat cap a un nou horitzó.

L’independentisme català ja és madur, i des de les bases exigim a tots els seus líders maduresa,intel.ligència , coratge i una capacitat infinita de servei .

  1. Estic molt d’acord amb tu., ara bé. Convergencia representa la burgesia botiflera d’aquest país, mai han estat ni estaràn per la independència. Ara es l’hora de de les politiques socials i de defensa del territori, al tripartit se li suposa q es ideal per això. Ja veurem, jo no tinc cap mena de confiança amb els del PSC?-PSOE. ERC s’ha venut? es possible. com avanç ho havia fet CiU.

    La classe politica catalana es tant mediocre i covarda com sempre. ERC nomes pensa a destruïr CiU i CiU a recuperar el poder de sempre.

    Cal avançar ja cap a la independència, però dubto que des dels partits politics tradicionals es pugui. Es l’hora dels moviments socials.

    D’altra banda tinc ganes de veure com prospera el projecte del Partit Republicà Català.  Malgrat jugar al joc democràtic espanyol poden ser una bona eina   per la unitat d’acció de l’independentisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!