Malgrat la foscor i les condicions adverses
" No hi ha res tan poderós com una idea quan la seva hora és arribada" ( Víctor Hugo)
Malgrat la foscor i les condicions adverses , aquesta idea s’implantarà quan sigui el seu moment.La idea de llibertat i plenitud.Aquesta pressió profunda al cor de molts homes està fent el seu camí malgrat les aparences.Es com un riu subterrani que es va fent més i més cabalós i que emergirà al moment més inesperat.
La llibertat ,la justícia i la plenitud són el nostre patrimoni.I no hem de lluitar aferrissadament ni angoixar-nos-hi per fer-les efectives en les nostres vides.Només les hem de reconèixer i ser-hi profundament fidels en cada un dels nostres pensaments i dels nostres actes.Hem de centrar-nos-hi.Que esdevinguin el nucli de la nostra vida.
Estem en un món ,com deia ahir en Celdoni Fonoll,envoltats de cotorres que criden i fan tan sarau que no ens deixen sentir la fina i delicada veu de la cadernera.La nostra tasca és ignorar les cotorres.Es no escoltar ni concedir ni una mica de la nostra atenció als homes que criden i xerren nicieses,que controlen el poder i els mitjans.Hem de girar-nos radicalment cap a aquesta guspira interior que refila incansablement la cançó de l’autèntica llibertat.Hem de centrar-hi tota la nostra atenció .I aquest cant no només esdevindrà central en la nostra vida interior i exterior,sinó que s’anirà obrint camí en altres cors,en altres consciències.I cada vegada serem més els que ens adonarem que, per més que grallin , "el poder que s’acaba imposant" no és el dels qui menteixen ,manipulen i controlen amb cinisme el món.
A la veritat,com deia Francesc Pujols, no li cal cap defensa,però sí que exigeix homes insubornables i atents a aquesta melodia de llibertat i plenitud,per manifestar-se en la nostra vida i en la nostra història.
Si volem viure la llibertat són imprescindibles dues condicions ,que no ens podem cansar de repetir:
a) Desviar la nostra atenció d’una manera conscient de la xerrameca dels qui tot ho volen controlar,fins el nostre pensament.Quan no caiem al parany de fer-los cas,quan no ens fa por le seva força,perquè la sabem buida,quan no lluitem en contra d’aquesta faramalla i no li dediquem ni una mica d’atenció,la buidem de poder.
b) Centrar-nos i ser fidels des del més profund de nosaltres mateixos a la melodia de llibertat i plenitud que sona dintre nostre perquè pugui anar-se desplegant en la nostra vida i en el nostre món.
La plasmació externa d’aquesta llibertat interior no sempre s’acompleix amb la rapidesa que ens agradaria,però els paràmetres temporals són d’una relativitat absoluta.Hi ha períodes de temps en els quals sembla que no hi ha gairebé cap progrès, o fins pot semblar que hi ha una involució, i de cop en un dia es progressa més que en deu,vint o cent anys.Allò que ens ha de donar la calma i la força per mantenir-nos centrats i insubornables , és la certesa que la melodia de l’autèntica llibertat s’acaba imposant,perquè és l’única real.
"La història que llegiu als diaris és només el resultat de la llei de causa -efecte,producte dels actes de les generacions passades.La història com a procès són tots aquells fets de naturalesa alliberadora que passen en el món.La gent no és conscient del què realment està passant ara,però d’aquí deu, vint o trenta anys ho llegirà als llibres d’història". (Joel Goldsmith).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!